Retratava la façana de número
15 del carrer Francesc Santacana a Martorell, la Maria
Estrella Ferrer Tallada, m’havia deixat un comentari ; Antonio Mora Vergés, no deixis de visitar!
El Mapa de Patrimoni ens diu que és un edifici de planta rectangular,
planta baixa, dos pisos i coberta de teula àrab. La façana principal és d'obra
vista, porta d'accés de pedra d'arc de mig punt amb carreus vistos, finestres
geminades en grups de tres: dos cossos, capitells ornats, porta de quarterons
ferrada, petites finestres amb arc de mig punt al nivell superior i merlets
coronant l'edifici.
La façana que dóna al pati posterior presenta una composició ornamental
molt acurada: llinda i muntans de portes i finestres, amb aplacat de pedra
artificial i relleus; escuts, filigrana; galeria coberta amb gran quantitat de
peces de mosaic a les parets. Al soterrani hi ha una cava i fresquera.
L'any 1578 , l'arquitecte Jaume Santacana dirigia les obres de la nova
església parroquial de Santa Maria de Martorell, moment en que va adquirir una
casa al carrer d'Anoia.
D’aquella església ensulsiada en els dies foscos que seguien a l’alçament
armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern
LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC en poden veure imatges, gràcies a la bona tasca del JosepSalvany i Blanch, [ Martorell, 1866 -
Barcelona, 1829 ],a :
http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3745/rec/87
Un descendent també anomenat Jaume Santacana va ser alcalde de Martorell
durant la guerra del Francès (1808-1814) i el seu fill Francesc Santacana i
Capmany (1810-1896), va ser el precursor del col·leccionisme a Catalunya; a
mitjans del segle XIX va començar a recollir elements arquitectònics d'edificis
emblemàtics de Barcelona i altres localitats fins que al 1876 va convertir la
casa familiar amb una casa museu.
El 1909 es publica el catàleg del Museu. El fons del museu conté elements
del convent de la Mare de Deu de Jerusalem (que es trobava on ara hi ha el
mercat de la Boqueria),del Palau menor al carrer dels templers de Barcelona, de
la Casa Gralla del carrer Duc de la Victòria de Barcelona, del convent de Sant
Pere de les Puel·les de Barcelona, de
les muralles de Barcelona, medallons de la sala del trentenari de l'Ajuntament
de Barcelona o del Monestir de Poblet entre d'altres.
L'any 1917, el seu nét Francesc Santacana i Romeu ( Martorell, Baix Llobregat, 1883 —
Martorell, Baix Llobregat, 1936) , va
edificar la façana del carrer d'Anoia i continuà augmentant el fons del museu
amb les col·leccions de rajoles d'origen català, castellà, valencià i àrab de
diverses èpoques de les que destaquen les anomenades d'oficis i les
representacions d'escenes del martiri de Santa Eulàlia, procedents de l'antiga
església parroquial de Santa Maria.
Contemplen el fons pintures flamenques del segle XVIII , dibuixos i
pintures de pintors catalans del segle XIX i mobles antics propis d'una casa
benestant de finals del segle XIX.
L’any 1965 la casa-museu va passar a
mans de la Diputación Provincial de
Barcelona i serà gestionada per l'Ajuntament de Martorell.
L’any 1967 la Diputación Provincial de Barcelona , incorporà el fons museístic la col·lecció de
gravats de Jeroni Faraudo i Condeminas (1823-1886)
Entre l'any 1966 i 1969 es van fer obres de millores generals i
acondiciament de l'edifici que van consistir en substituir el balcó i dues
portes que hi havia en cada pis per tres finestres geminades d'estil neogòtic.
Es va construir un portal d'arc de mig punt adovellat, es va fer nova tota la fusteria d'interiors i exteriors, es van instal·lar reixes en les finestres i a la porta d'entrada es va forjar els escuts de la Diputación Provincial de Barcelona i del Museu Santacana, es va construir una pèrgola, el brollador d'aigua del pati i la peanya d'escalons per la creu de terme.
Ens agradarà tenir noticia dels autors de la façana i de les successives
reformes o modificacions de l’edifici a l’email castellardiari@gmail.com
Agraeixo a la Maria Estrella Ferrer Tallada la seva col·laboració, i alhora
l’esperono a ella, i a tots els martorellencs, a continuar persistint en la recerca de la
memòria història, les administracions públiques, no ho van fer, no ho fan, i presumiblement
no ho faran en el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada