L’església catòlica en la seva vessant d’empresa multinacional , va fer la gara-gara als ‘inversors’ i sota l’aparença d’una pràctica religiosa de caràcter íntim , personal i particular, l’assistència als temples va esdevenir ‘obligatòria’ .
Es covava així un odi visceral que no distingia entre els propietaris explotadors, i els capellans, als que veia com a col•laboradors necessaris, perquè l’amo assolis els seus objectius.
Les ‘elits’ tant politiques, com econòmiques d’aquest REINO, son profundament estultes, i endogàmicamebt corruptes, enlloc d’invertir, de posar al dia la capacitat productiva, s’alçaven palaus, castells, esglésies,... com era previsible – i s’havia advertit des dels àmbits de la intel•ligència - , se’ns en va anar la industria: s’ha quedat però, l’esperit mesquí i algun tret de l’estultícia d’aquelles elits, que arruïnaren el país.
M’aturava quasi al costat del pont de Sant Joan , davant la casa que s’havia conegut com el Molí dels Horts ja que allà hi acabava la sèquia que es feia servir per regar els horts (Pla de les Hortes), ) i l'aigua sobrera feia anar el molí.
El Moli canviava d’activitat com a conseqüència de l’augment de l’extensió dels regadius, i es convertia en Hostal – del que ens agradarà saber alguna dada històrica a l’email coneixercatalunya@gmail.com - . L’entorn en el que succeïa la història del Pont del Diable, s’assemblava poc al que avui podem veure.
La casa presenta un petit porxo que acull la Capella que s’esmentava ja documentalment el 12 d'abril del 1571.
Jaume Soler amb data 27 de setembre de 1576 la refeia, potser com a conseqüència d’alguns danys relacionats amb la crescuda del Cardener.
Hauria de ser reparada al març del 1714.
L’any 1848 el doctor Joan Torrents va incorporar a l’aixovar de la Capella, un reliquiari amb relíquies del sant.
Demanaré a l’Arxiu Gavin, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la Noguera ( Catalunya ) l’advocació d’aquest Sant Joan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada