Els Cardona – aleshores vescomtes - el trobem documentats l’any 911, quan el vescomte Ermemir I apareix mencionat per primera vegada al testament del comte Guifré II de Barcelona, qui el nomena entre els seus marmessors testamentaris. Sembla però que spavien intitular vescomtes literalment ‘ per collons’.
L'any 1223 l'església de Sant Miquel aconseguí el dret d'enterrament i el capellà fou nomenat rector abans del 1280; depenia però de Sant Vicenç del castell de Cardona.
L'església romànica Sant Miquel de Cardona fou substituïda per una gòtica que fou consagrada el 13 de juny de 1398.
El Comte Joan Ramon Folc I de Cardona (3 de gener de 1375 - 11 d'abril de 1441), tornant de la Campanya de Nàpols l’any 1422 , i degut a un fort temporal, s'encaminà amb les seves naus cap a Marsella, ciutat dominada pel seu rival Lluís d'Anjou i la saquejà durant tres dies enduent-se les relíquies de Sant Lluís, bisbe de Marsella, la cadena del port i dos objectes més: la imatge de la Verge del Patrocini, i la reixa de ferro del portal que foren portats a Cardona.
Amb el mateix argument que servi per anomenar-se vescomtes, la imatge de Mare de Déu del Patrocini substituí l’any 1423 la Verge romànica de pedra.
Sant Miquel adquiria la categoria de parròquia al segle XVI, concretament l'any 1589, data en que el bisbe Andreu Capella (1588-1609) deslliura als cardonins de l'obligació de pujar a l'església del castell per a rebre el bateig, la pica fou traslladada de l'església de Sant Vicenç a la de Sant Miquel – sembla que això no va agradar precisament al ‘sàtrapa’ integrat ja a la casa de Sogorb.
Explicaven en relació a l’edifici del Teatre ‘els Catòlics’ que el Castell de Cardona fou convertit en caserna a partir del 1794, per la qual cosa l'abat i els canonges de la col•legiata secular de Sant Vicenç foren expulsats del recinte canonical per ordre dels militars, transformant-se l'església de Sant Vicenç en un magatzem.
Per aquesta raó, l'abat Lorenzo Ortiz de Zárate i els canonges van optar per construir una nova església col•legiata dins la vila.
l’any 1842 però es decretà per Reial Ordre el regent del Regne, l’annexió de la Col•legiata de Sant Vicenç a la comunitat de preveres de Sant Miquel , unió que serà posteriorment confirmada l’any 1851 arran el Concordat entre Espanya i la Santa Seu.
Enrere quedaven segles d’abús; una vegada més el Princep dels Esperits Celestials, havia guanyat la seva lluita contra el maligne, encarnat en aquesta ocasió en la nissaga dels Cardona.
Esperem que Sant Miquel faci sentir les seves campanes l’11 de setembre de 2013, de vegades les disfresses del Maligne son sorprenents.
Cardona, el Bages, Barcelona, Catalunya, disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el nostre MILLOR actiu
Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura” que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.
El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.
El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó, aprofitem per deixar constància de les víctimes del genocidi jueu, del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites " a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat, .... ,
La reinstauració del virregnat no és una bona noticia per a Catalunya
La "lluita" per assolir el campionat d'estultícia i corrupció del REINO DE ESPAÑA, tapa les llistes de " desesperació" en l' àmbit sanitari, els retards injustificables en atendre als més febles en l'àmbit social, els gravíssims problemes de tantes famílies per trobar un aixopluc, i la creixent misèria que assoleix proporcions pandèmiques.
Senyor, teva és la venjança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada