Em costava trobar el pujol entre els dos braços o corrents principals que formen l’Anoia on s’alça obstinadament el campanar de Sant Salvador de Miralles.
La parròquia de Miralles formava part de la baronia de Segur, pertanyen als nobles de la família de Calders que la van dominar des del segle XIII fins al primer terç del segle XVIII. Després ho foren els d'Aguilar, i des del 1791 fins a l'actualitat la família de Vilallonga conserven la titularitat nobiliària.
Amb ‘ els diners d’Amèrica ‘ l’edifici de l’església fou refet i beneït el 6 d’agost de 1767; la descripció tècnica deia : Església de planta rectangular, d'una nau, amb capelles a un dels costats i amb un petit cor al que s'hi accedia des del campanar. Aquest, està adossat a un vèrtex de l'església i és de planta quadrada i cobert a dues vessants. A l'església s'hi accedia per una porta lateral adovellada d'arc de mig punt. Al costat de l'església s'hi aixecava la rectoria i altres dependències tot actualment enrunat a excepció del campanar. Tocant al conjunt hi ha les restes del cementiri. Les parts més ben conservades són les realitzades amb carreus i angles molt treballats.
Llegia que l’any 1936 va ser cremat tot el conjunt, ens agradarà tenir noticia a l.’email coneixercatalunya@gmail.com de la relació ‘causal’ entre l’acte de sedició militar contra la II República que duia a terme Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975).
No trobava imatges anteriors al genocidi contra Catalunya 1936-39, ho demanaré a l’Arxiu Gavin, i al ensems a qualsevol dels lectors i/o persones / entitats que puguin tenir-ne.
El Josep Salvany i Blanch (1866-1929), retratava l’any 1925 el proper Moli de la Roda.
Em deia un bon amic lector, mira la pàgina 349 del volum XIX de la Catalunya Romànica a l’entrada SANT SALVADOR DE MIRALLES
El text – sense imatge - acaba dient ‘ l’església continua oberta al culte, servint com a parròquia de l’antic terme de Miralles’.
Està clar que estem davant d’una noticia no comprovada, i que era certa sens dubte amb anterioritat al genocidi contra Catalunya 1936-39
Això és més que una errada, una mala praxis, la del COPIAR/PEGAR que ha assolit magnituds de pandèmia, – que en cap cas però, almenys per a mi – invalida l’excel•lent feina d’una majoria dels que treballaven en l’Enciclopèdia del Romànic Català.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada