M’explicava el Josep Sansalvador Castellet de l’Arxiu Gavin del Monestir de les Avellanes, a la comarca de la Noguera, que aquesta es una de les 63 esglésies romàniques que va localitzar el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona 1930) , corria l'any 1979 i el fossar vell era tancat amb una tanca sens fi ja que estava inutilitzat des de feies dècades, i ningú recordava ja l’existència d'aquesta església, que el Josep maria Gavín Barceló va localitzar completament enterrada.
El topònim vindria de l’àrab mànzal sutur ( refugi fortificat ) segons la tesis de Manuel Bofarull i Terrades (Badalona, 1923 - 10 d'agost de 2009 ), que dona com a possible l’Albert Turull i Rubinat, en el seu excel•lent treball ‘Topònims de la Vall del Llobregós’.
Les cròniques diuen que l’edifici s’alçava al segle XI, té – encara - l’absis ornat amb arcuacions llombardes en grups de dues o tres entre lesenes; al centre del semicilindre absidal hi ha una finestra d’arc de mig punt i de doble esqueixada.
A l’interior l’aspecte d’abandó i ruïna resulta dolorós quasi de forma física.
L’espectacle dels diners malgastats per la Candidatura Olímpica de Madrid, afegit als ‘sobres del Barcenas’ , i als continus escàndols de corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, son clarament un escarni [Escrache] fet tant a les persones físiques, com al patrimoni Històric comú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada