El 31 de gener, el Consistori municipal va tractar la sol•licitud de construir un casal per a casino i teatre, el qual s'havia de bastir en la Fira, annexa a la muralla i a continuació de l'edifici de l'Ajuntament. En el debat que es va produir entre els membres del Consistori. El redactar de l’acta es feia en llengua castellana/ española perquè com diu JOAN CARLOS I, REY DE ESPAÑA:
http://www.ccncat.cat/sites/default/files/Catalanperseguido.pdf
“Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro, ...
... a nadie se obligó nunca a hablar en castellano, ...
«el concejal Sr. Flotats manifestó que a su entender no había de haber inconveniente alguno en que este edificio que se desea construir descanse encima de la muralla, puesto que una vez edificado seria más limpio el sitio y más estético que en la actualidad».
l’1 de febrer, els membres de la societat acordaven amb el contratista Josep Alsina i Costa la construcció del nou edifici «sobre los terrenos sitos al pie de la muralla de la plaza de la Constitución de esta villa contiguos a la Casa Consistorial».
La construcció es va portar a terme al llarg de l’any 1916, , segons projecte de l’arquitecte Domènec Sugrañes i Gras, també escrit Domènech Sugranyes, (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938) que contemplava saló de ball, escenari de teatre i biblioteca, havent d’enllestir-se abans del mes d’agost.
L’edifici i Societat foren inaugurats el 13 d’agost de 1916, amb un cost total de l’obra de 31.194 pessetes , funcionant en règim d’arrendament.
Fou inaugurat per la companyia teatral d’Enric Borràs i Assumpció Casals amb l’obra d’Àngel Guimera Terra Baixa. Des d’aquell mateix any, l’edifici exercí a més de com a saló-teatre, també com a cinema que rebria el nom de Calin, renom que tenien els germans Joan i Pere Silvestre que eren els empresaris que l’explotaven. Aleshores el local no tenia la configuració actual, en no existir l’amfiteatre: hi havia una platea amb llotges a cada banda i una grada de fusta al fons. L’accés es feia mitjançant una àmplia escala de cargol emplaçada al costat oposat a l’actual.
La primera reforma consistí en treure la grada, construint l’amfiteatre amb llotges a ambdós costats que arribaven a l’escenari.
Anys després, les llotges foren suprimides del tot, engrandint-se l’amfiteatre i bastint-se un nou vestíbul d’entrada que anul•lava l’escala de cargol, a més de la construcció dels vestíbuls laterals.
Posteriorment, la propietat esdevindria a mans de Joan i Antoni Company Claret que, el 17 d’abril de 1947, sol•licitava el corresponent permís municipal per a «levantar las paredes circundantes del escenario del local de nuestra propiedad [...] a fin de colocar el tejado a la altura del que cubre el Centro Recreativo, habilitándolo este espacio a vivienda».
Confiem en la Justícia de Déu, per ocupar-se dels que assassinaven homes, dones i infants, pel delicte d’enraonar en llengua catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada