Volíem veure la Torre de guaita i bada que rep , o dona, nom al poble.
És de planta circular i està dotada de matacà i de diverses espitlleres; un petit pont -que s'inicia just a l'entrada original elevada- l'uneix amb la masia, que presenta una façana molt descurada . La porta d'accés és rectangular i està orientada a la carretera; per la banda de mar s'identifiquen dues finestres d'arc lobulat. La construcció és de carreus petits i desbastats ordenats en filades regulars. En el seu interior s'identifica una cisterna i una habitació en el primer pis, i una escala condueix fins a la part superior
Les primeres mencions documentals de la torre de Garraf daten del segle XVI, malgrat que aquest element defensiu té els seus orígens en el segle XV, atès que va ser edificada com una fortificació pertanyent a la quadra de Garraf amb l'objectiu de defensar-la dels atacs de pirates a les costes catalanes.
L'any 1571 Nicolau de Credença col•loca la torre en un mapa que va realitzar de les possessions de la Pia Almoina de la Seu de Barcelona.
També existeixen referències escrites de l'any 1586.
A finals del segle XVIII i inicis del XIX l'element encara mantenia la seva funció defensiva, com es va demostrar en el decurs de la guerra en que espanyols i francesos van lliurar contra Anglaterra; de fet, un atac anglès va destruir bona part de l'estructura.
La torre i el mas estaven destinats a desaparèixer desprès de la desamortització, a l'any 1871 el conjunt era propietat de l'Estat ; la construcció de la carretera de les costes va propiciar la seva subhasta pública, ocasió que va ser aprofitada per Eusebi Güell i Bacigalupi Comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846 - 8 de juliol de 1918), qui va adquirir-la amb totes les seves pertinences, i en va fer restaurar el conjunt.
Santiago Güell y López (Sant Sebastià 1883 - Garraf 1954) Primer Baró de Güell, títol que li va ser atorgat l’any 1911 pel Rey Alfonso XIII, ja que el Comtat de Güell, li va correspondre al seu germà Joan Antoni Güell i López (Ocejo, Comillas, Cantàbria 24 de juny de 1874 - Cala d'Or, Santanyí, Mallorca, 17 de març del 1958), encara s’atorgaria un tercer títol el de Vescomte de Guell, a Claudio Güell y López ( 1871- 22-06-1918 ).
La sèrie ‘ Plats Bruts’ de TV3, tenia un personatge, el David Güell, que es qualificava de ‘ ric del cagar’ . Els Güell van ‘comprar’ a banda dels títols nobiliaris, tot el que es pot pagar amb els diners.
http://palauguell.wordpress.com/2011/11/24/la-familia-guell/
Segur que els diners no donen la felicitat, però com saben molt be, els ‘pobres’ que pateixen les restriccions en sanitat, en serveis socials, en educació, en accés a la llar, a un lloc de feina, a ..., gràcies als esforços del PP i anteriorment del PSOE, ajuden a fer més passadora l’existència en aquest vall de llàgrimes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada