La primera notícia documental de la capella és del 26 de setembre de 1286, quan Arnau de Cabrera, senyor del castell de Voltregà deixà a Santa Maria de la Gleva 5 sous en el seu testament.
Segurament entre 1320 i 1345 es va construir una nova capella que perdurà fins el segle XVIII. Durant els segles XV i XVII es van fer moltes reformes a l'església, tant en el presbiteri com a les naus, afegint-hi noves capelles. Però el 1749 un llamp causà tants desperfectes a l'edifici (només va quedar el cor i la nau) que es va decidir fer una nova construcció, que s'inicià el 1760 i finalitzà el 1766. Acabada l'obra principal, i consagrat el santuari el 2 de setembre de 1766, es procedí a la decoració interior: construcció d'altars, tots ells obres barroques i neoclàssiques desaparegudes l’any 1936 en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República. Des del presbiteri i d'esquerra a dreta els altars estaven dedicats a Sant Bartomeu, Sant Pelegrí, Sant Antoni Abat, Sant Martí, bisbe de Tours, Sant Llibori, Sant Joan Evangelista, Sant Rafael, i, l'últim, al Sant Crist. Durant la guerra civil el santuari va sofrir bastants desperfectes que s'han anat consolidant amb els anys.
Entre 1949 i 1952 Mn. Joan Colom va reconstruir la cova juntament amb l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973), també historiador. De la reconstrucció cal destacar la consolidació del mosaic del paviment i la substitució de l'altar per un de nou. El primitiu cambril era un petit recinte format per dues estances ara unides. Al mur que les separava hi havia un altar adossat a l'envà, destruït al 1936, i un quadre en relleu al centre amb la representació de la llegenda de la troballa de la Mare de Déu, Sant Benet i Sant Joan Evangelista. A més a més hi havia dos altars més. La tomba de Pere Antoni Viguer, el qual fou un dels benefactors del santuari i que, entre d'altres, pagà l'altar dedicat a Sant Antoni Abat, és l'única tomba que hi ha dintre de l'església.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que l'església segueix el model d'espai centralitzat, amb capelles al voltant, amb cúpula, ja iniciat per Josep Morató i Soler a l'església dels Dolors de Vic (1724-28) i utilitzada per Josep Morató i Sellés a l'església de l'Hospital de Vic (1748-1753). A la façana principal s'hi accedeix a partir d'una gran escala amb dos cossos. El mur presenta a la planta baixa la porta d'ingrés i als seus laterals dues finestres rectangulars de reduïdes proporcions. A sobre d'aquestes dues finestres, s'obren dos balcons de tipologia rectangular i per rematar la façana un ull que es situa al damunt de la porta. Les finestres, els balcons i l'ull presenten decoracions d'esgrafiats als seus marcs, d'inspiració vegetal. La façana apareix rematada per una cornisa poc pronunciada que realitza un disseny simètric, coronada per cinc pinacles acabats en elements esfèrics. Portal Segueix el model del de Sant Felip Neri i del de la Capella de la Ciutadella de Barcelona. La porta, d'arc escarser, apareix flanquejada per dos parells de columnes que s'alcen sobre un alt sòcol i sostenen un entaulament molt treballat, amb un timpà curvilini que presenta un escut d'una imatge en alt relleu. Aquesta imatge representa la llegenda de la trobada de la Mare de Déu, protagonitzada per una escultura exempta de la mateixa, situada a la fornícula central. Tot el conjunt de la portada està emmarcat per una decoració en relleus de motius vegetals curvilinis. Campanar Es troba tocant l'absis, en una de les arestes de la nau. És de base quadrada i a sobre té dos cossos poligonals amb un cos intermedi que fa de transició. Unes motllures marquen els diferents pisos. Les obertures són petites finestres quadrangulars, excepte les superiors, on hi ha les campanes, que són grans i acaben en arc de mig punt. acaba amb una cornisa motllurada i la coberta té forma piramidal, a cinc aigües. Cambril Situat entre la sagristia i el campanar. És una habitació dividida en dos espais: una petita capella d'altar exempt i l'altre amb el tron de la Mare de Déu. El tron està cobert amb voltes esquifades d'arcs carpanells i les motllures i claus de volta estan daurades. Una finestra amb un vitrall il•lumina el cambril. Té dues portes d'accés oposades que comuniquen amb l'església, establint un circuit per venerar a la Mare de Déu. És un dels cambrils més importants del darrer barroc català. La imatge de la Mare de Déu és neoromànica. Cripta D'una sola nau (10,5 x 5,5 m) amb un arc carpanell a mode de fornícula en la capçalera, al lloc on es va trobar la Verge. La coberta està dividida en tres trams per arcs torals que sostenen unes voltes esquifades d'arcs carpanells. A destacar el paviment, un mosaic a base de sanefes amb tessel•les policromades. Els murs són estucats imitant relleus de motius vegetals. La cripta s'il•lumina per una finestra amb un vitrall que representa una escena de la troballa de la Mare de Déu. La tomba de Pere Antoni Viguer, és una llosa de marbre tallada amb un escut gravat, format per un calvari amb una espasa a un costat, i un cep o parra a l'altre. Hi consta la inscripció: "sepultura de Pera Antoni Viguer i dels seus, 1782".
Cap esment a les Lletanies de la Santíssima Mare de Déu, de les que ens parlava Mossèn Carles Izquierdo, Rector de la Gleva - Santa Maria. http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/search?q=la+gleva
També es ‘perdona’ el pecat de la desamortització del ‘camarada’ Juan Álvarez Mendizábal (Cadis, 1790 – Madrid, 1853)
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/search?q=la+gleva
Un fort constipat em permetia revisar els meus arxius fotogràfics, i tornar a veure a la meva bona amiga Irene Tironi Laporte que descansa en la pau del Senyor.
La Gleva és un dels llocs ‘d’obligada visita’ de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada