dimarts, 6 d’octubre del 2015

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE BELL-LLOC. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERA. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant l’església dita de Bell-lloc o també de la Mercè, de Santa Coloma de Queralt, llegia que la construcció de l'església cal situar-la a la primera meitat del segle XIII, i la seva estructura reflecteix aquesta etapa de transició del romànic al gòtic, així com les ampliacions posteriors que va experimentar en època plenament gòtica i en època barroca. L'interior de l'edifici mostra l'austeritat pròpia del Cister. Consta d'una nau dividida en dos trams coberts amb volta de creueria gòtica, i un absis de planta quadrangular. Al costat S s'obren dues capelles laterals: la primera, possiblement del segle XIV, té planta quadrangular i correspon al primer tram de la nau. La segona, de planta poligonal, és d'època barroca i coincideix amb el segon tram. Una tercera capella, també poligonal, s'obre al costat N, davant de l'anterior. L'element més notable del temple és la seva portada, tot i que actualment es troba molt erosionada. És formada per un timpà envoltat per un conjunt d'arquivoltes d'arc rodó que descansen sobre columnes i pilastres amb capitells. L'arc exterior presenta una interessant decoració d'inspiració oriental, amb figures d'animals afrontats dintre de cercles entrellaçats de tipus vegetal. Les decoracions figuratives, geomètriques i vegetals estilitzades omplen columnes, capitells, impostes i arquivoltes. Els trets estilístics dominants a la portada la relacionen amb l'anomenada escola lleidatana. Tanmateix, la iconografia del timpà ja és gòtica: s'hi representen l'Epifania i l'Anunciació, a banda i banda de la Mare de Déu amb l'Infant i sant Josep. Aquesta portada és l'únic element que decora la façana principal, molt refeta i que presenta un aspecte massís, només trencat a la part superior per una obertura de mig punt que fa la funció de campanar. Cal fer esment també del magnífic sarcòfag d'alabastre dels comtes de Queralt, Pere IV de Queralt i Alamanda de Rocabertí, realitzat cap al 1360 per encàrrec de llur fill Dalmau de Queralt. El sepulcre es troba a l'interior de la capella del costat N, i el fet que als capitells i a la clau de volta aparegui l'heràldica dels Queralt fa pensar que la construcció es va fer a posta per contenir-hi el sarcòfag. Destaca també la imatge gòtica de Santa María de Bell-lloc tallada en fusta.


L'església fou bastida a la primera meitat del segle XIII, i abans d'acabar aquell segle ja hi havia una comunitat, que l'any 1307 lliurà les seves possessions a l'orde de la Mercè. Els mercedaris van instal•lar-s'hi definitivament l’any 1335, i hi habitaren fins a l’any 1835, data en que el convent fou incendiat i només restà en peu l'església, que va patir un nou incendi en el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalat pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.

Entre els anys 1948 i 1954 fou molt restaurada per l'Estat, la Diputació i l'Ajuntament sota la direcció de l'arquitecte Alejandro Ferrant Vázquez (Madrid, 1897-1976), restaurador de la Seu Vella de Lleida i de l’església romànica de Santa Maria de Barberà.

http://goigderomanic.blogspot.com.es/2015/02/santa-maria-de-bell-lloc.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada