ERMITA DE SANT TOU. TORDERA. EL MARESME

Cercàvem el Tomàs Irigaray Lopez , i l’Antonio Mora Vergés, l'ermita de Sant Tou, pensem que aquesta és la mateixa advocació, dita també, sant Hou (o Thou) a Celrà al Gironès, on comparteix amb Sant Sixt (o Sist), l’alt títol d’excelsos patrons d’aquella població. La llegenda situa a Girona la història dels dos màrtirs, que pretesament hi varen ser degollats, per ordre de Rufí el dia 24 de març de l'any 303, els cossos dels quals van ser enterrats en un lloc desconegut, que al segle XIII van ser localitzades per un pagès que va dir haver vist unes misterioses llums un bardissar vora el camí; quan es va desbrossar el lloc, i aparegueren les restes ignorades dels sants màrtirs.

El fet que fos atorgada la llicència eclesiàstica pel Bisbat de Girona, on sota la referència V-209-01304, trobem al seu Arxiu Diocesà, un document amb el títol de "Llicencia beneir capella en Terreny de Pere Talleda el 12.07.1578"; reforça la nostra hipòtesis.

L’edifici de planta única, està precedit per una atri cobert a dues aigües, amb encavallada de fusta suportada per dos gruixuts pilars de maons ; la façana on llueix la data 1.602, està coronada amb un senzill campanar d’espadanya; tota l’estructura està reforçada amb grans contraforts, que ens fan pensar en que fou aixecada damunt de terres poc assentades a darreries del segle XVI, i calgué reforçar-la ràpidament per evitar-ne l’esfondrament.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; ermita situada a un km de la sortida cap a Hortsavinyà i Roca-Rossa del km 1 de Tordera-Fogars. Es troba molt a prop de Can Telleda.

Construïda al segle XVI i principis del XVII, té un porxo senzill amb quatre columnes.

El cor fou construït l'any 1719.

Ha estat restaurada en diverses ocasions, pel que ha perdut la seva forma primitiva.

A l'altar hi havia retaules del segle XVIII amb passatges de la vida i martiris del Sant, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el Govern LEGÍTIM de II República, van desaparèixer els retaules del Segle XVII que ens podrien haver fet llum sobre aquest Sant.

Donem les gràcies a la persona anònima que ens explicava com podíem accedir fins aquesta esglesiola, de la que no trobareu cap indicació per enlloc.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com