Va ser parròquia fins a la primeria del segle XX, quan al mig de la població moderna, es construí un nou edifici parroquial.
Des d'aleshores és dedicada a Santa Maria de Cervelló o del socors.
La descripció de patrimoni Gencat, ens diu ; església situada al vessant de llevant del penyal on hi ha el castell de Cervelló, sota mateix d'aquest. És d'una nau coberta amb volta de canó, reforçada per dos arcs torals, i capçada a llevant per un absis semicircular. Precedint l'absis hi ha un petit tram presbiteral on s'obren als laterals dos nínxols semicirculars.
L'absis està decorat per tres nínxols separats per semicolumnes i amb finestres de doble esqueixada. En el tram anterior a l'absis s'obre una cúpula sobre trompes i un tambor on s'obren quatre finestres. En aquest tram també s'obren dues capelles, del segle XVI, cobertes amb volta de creueria. En el tram següent es van obrir al segle XVIII dues capelles que, per problemes estructurals, es van haver de paredar. Als peus de l'església es va construir el cor amb volta de creueria. L'exterior de l'edifici ha estat molt alterat per l'afegit de capelles però es pot veure la decoració del mur amb bandes llombardes i arcuacions cegues. El cimbori vuitavat, que correspon a la cúpula, també presenta aquesta decoració. La porta, a ponent, té una decoració classicitzant amb unes semicolumnes que aguanten un frontó triangular; per sobre hi ha una rosassa.
Frederic Soler i Hubert, conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 – Barcelona, 4 de juliol de 1895), estiuejava a la que havia casa rectoral , i va escriure La Pubilleta que podreu escoltar en la veu inconfusible del Domingo Mulà i García.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada