dijous, 15 d’octubre de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE. TORDERA. EL MARESME

Feia una visita virtual a Tordera amb la revisió d’imatges de sortides fetes en anys anteriors, hi ha un cúmul de circumstàncies que ho expliquen, la primera és que el meu vehicle està al taller com a conseqüència d’un accident de tràfic , en el que NOMÉS va patir la planxa, la segona – compartida a desgrat per moltes persones – és un fort constipat que fa aconsellable alhora que la ingesta d’antibiòtics, limitar les sortides de casa al mínim possible , i la tercera és que la Canon 1000D em diu error 99 quan intento retratar, i sense una màquina fiable no puc desenvolupar aquesta afecció nostra.




L'actual església parroquial de Sant Esteve de Tordera és d'estil barroc i neoclàssic, encara que conserva la torre del campanar d'un primitiu edifici romànic. L'actual edifici fou construït entre 1780 i 1817. El cos és de tres naus, i té planta de creu llatina. La façana és llisa amb un important portal barroc al que s'accedeix per una escalinata, flanquejat per dues columnes. La cornisa és truncada, amb una fornícula que conté la imatge del patró. Dos balcons amb balustres, també ornen la façana. A l'interior, d'estil neoclàssic molt transformat, l'església contenia ja a principis del segle XX importants obres d'arts religioses antigues, desaparegudes en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, l'any 1936.


Campanar Restes d'un primitiu edifici romànic bastit en el mateix indret. El campanar és de planta quadrada de dos pisos, un amb una sola finestra a cada cara i l'altre amb finestrals gòtics tardans. La part alta és del segle XVI. Presenta tres fases de construcció, visibles exteriorment. A la primera hi ha la portalada i restes de la primitiva església. A la cara oest hi ha restes d'un finestral circular. La segona part compren quatre costats, finestrals típicament romànics (alguns tapiats) i damunt ells altres finestrals dobles, un dels quals es troba tapat. La tercera part va ser afegida al segle XVI per a posar-hi les campanes. L'estil ja és gòtic però encaixa molt bé dins el conjunt. Construït amb grans carreus regulars, l'afegit del segle XVI presenta el color de la pedra diferent.

El 3 de juliol de 1737, el llavors bisbe de Girona, Baltasar Basteri i Lledó (Barcelona 1687 - Reus 1750) , dóna l'autorització per a bastir un temple més capaç i proporcionat. La duració de les obres de la construcció de l'actual temple parroquial sobre l'anterior durà solament trenta-set anys, entre el 1780 i el 1817, seguint els plànols de l'arquitecte Joan Fàbregas Rebasa , resident a Barcelona.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada