ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ DE LES ARENES. FOIXÀ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Josep Olivé Escarré va néixer a Sant Llorenç de Savall i té per aquest sant una natural i lògica estimació, això implica en algunes ocasions, que ens cal fer camins enrevessats per accedir fins alguna esglesiola que li estigui advocada.

Succeïa el que explicava suara en ocasió de la visita a Sant Llorenç de les Arenes, al terme de Foixà, a la comarca del Ampurdanet, a la província de Girona.

Llegia que aquesta església acollia la primitiva parròquia de Sant Romans de Sidillà, citada l’any 1065, que es va traslladar abans del 1313 a l'església de Sant Llorenç; no localitzava les restes de l'església preromànica de Sant Romà de les Arenes o de Sidillà, que havia retratat sortosament el Pau Roig Ros, ni cap evidència d’aquella població, segurament d'origen alt medieval , que quedà soterrada per les arenes fixades per pins, prop del riu Ter.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/12/sant-roma-de-sidilla-o-sant-roma-de-les.html

La descripció de patrimoni Gencat ens diu d Sant Llorenç de les Arenes ; església d'una nau amb absis semicircular; s'hi afegiren tardanament dues capelles al costat N. I una construcció sobre a meitat oriental de la nau. La volta de la nau és apuntada i seguida i la mateixa forma té l'arc triomfal; la volta del presbiteri és ametllada. Les finestres romàniques són de doble esqueixada. Al fronts hi ha la portada de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llisos, guardapols i motllura de secció incurvada; el finestral superior és de doble arcada en degradació, de mig punt. Corona el frontis una espadanya de dos arcs. El parament és de grans carreus perfectament escairats, inclosa la volta de l'absis (la de la nau és coberta d'arrebossat). Al costat de mig dia del temple hi ha l'edifici que fou rectoria que ocupa el lloc de la comanda hospitalera medieval: s'hi veu un carreu amb la creu de malta esculpida. El seu pati senyala l'espai que ocupà el petit claustre romànic desaparegut.

Retratava – no sense dificultat – la façana, la creu de l’Hospital, i una majòlica en la que s’explica a grans trets la història d’aquest temple.

Tenim força ‘patrimoni històric’ en indrets on la presència humana es cada cop més escadussera; és de la màxima urgència política, resoldre com milloren les condicions que han de permetre que la vida fora de les ciutats no es vegi com un ‘càstig’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com