Retratava al Josep Olivé Escarré davant l’església parroquial de Cruïlles, advocada a Santa Eulàlia, la descripció de patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una nau amb capelles laterals i absis semicircular en la qual s'hi combinen elements d'un barroc classicitzant (frontis) amb les restants estructures que corresponen a la perduració molt tardana de formes romànico-gòtiques dins l'arquitectura religiosa popular del país. Al frontis hi ha una portada amb llinda motllurada en la qual hi ha una creu d'aspa (referència al martiri de la patrona) i la data 1754; al damunt una fornícula ara sense imatge i més amunt un rosetó. La nau és coberta amb volta apuntada i seguida; l'arc presbiteral és de punt rodó i l'absis es cobreix amb quart d'esfera. Les capelles laterals (tres per costat) tenen voltes rebaixades. Tot l'interior i la façana són arrebossats. A l'absis hi ha una finestra de doble biaix, però desplaçada al S. La construcció és de grans rebles i pedres desbastades. Al NW es dreça un alt campanar quadrat amb arcades apuntades, construí amb carreuada, de calcària.
L'església de
"Sancte Eulalie de Crudilias" fou consagrada l'any 1062 pel bisbe de Girona Berenguer Guifre.
L'any 1144, en temps del bisbe Berenguer de Lers, passà a dependre del proper monestir benedictí de Sant Miquel de Cruïlles. Al Museu d'Art de Girona, a la sala 8, de pintura gòtica, s'hi exposa el retaule de Sant Bartomeu -pintura sobre taula- del segle XV, procedent de la parroquial de Santa Eulàlia de Cruïlles.
El Josep Salvany Blanch en retratava l’interior l’any 1917.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada