Diu el "Llibre dels Fets d'armes de Catalunya" que en temps del comte Ramon Berenguer III fou trobada una verge a la muntanya de Roca Rossa i en el mateix lloc s'edificà una església, convertida en monestir més endavant, que fou consagrat pel bisbe de Girona (~1146 - ~1160) , Berenguer de Llers.
El fundador fou Gerald de Cabrera, vescomte de Girona i Urgell, qui cedí l'alou de Fredera al primer abat, anomenat Bernardo, l'any 1145.
La data de fundació de la canònica agustiniana és de 1145, en temps de Ramon Berenguer IV, tot i que en algun moment es va pensar que el monestir havia estat adscrit a la regla de Sant Benet en uns inicis.
En temps del cronista Boades, 1420, ja es parlava de l'estat d'abandonament del monestir i dos segles més tard Gaspar Roig digué: "Han dejado caer toda aquella casa, que no hay sino paredones descubiertos, y hubiese parecido ruina la iglesia a no ser obra tan fuerte como es, pero en ella apenas se celebra la misa".
Al segle XVI, concretament l’any 1552 , amb la supressió de les canòniques augustinianes, passà a dependre de la seu de Solsona. En aquest temps començà de degradar-se tot el conjunt monàstic menys l'església, que era una obra forta de carreus ben escairats. Durant un temps continuà la dependència de Solsona, fins que el 1593 fou abandonat i no reprengué la seva activitat monàstica sinó amb l'establiment que hi féu Gerard Bernat de Blanes d'uns monjos de l'ordre de Sant Agustí al segle XVII.
L’any 1667 ja no hi havia cap sacerdot i la església era un magatzem de fusta.
Al segle XVIII l'església tenia culte ocasional i damunt les restes dels antics edificis s'aixecà una masia.
L'església es va mantenir sencera fins a mitjan segle XX quan va començar l'espoliació i degradació definitiva, fins avui que ja s'ha ensorrat part de la volta.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada