dimarts, 20 d’octubre de 2015

SANTUARI DE SANTA MARINA. PRATDIP. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

No pensava trobar gaire informació – i em fa feliç anar errat en aquesta ocasió - , quan retratava aquesta ermita/santuari, construïda al segle XVIII a la Serra de Llaberia, de gran devoció popular tant pels habitants de Pratdip com per la resta de pobles de la comarca. A començaments del segle XX es va construir un balneari.


L’any 1335 ja existia la partida de Santa Marina i per tant, segurament ja hi havia algun ermitori en aquest territori.

Fou aproximadament l’any 1500 quan la família de Mas d’en Sabaté va donar part dels terrenys que actualment conformen el patrimoni de l’ermita i en va fer la cessió del dret de l’aigua. És llavors quan s’inicià la construcció de l’actual ermita i de la casa de l’ermità. L’any 1602 es col•locà el primer retaule d’estil renaixentista, que es conserva a l’església parroquial de la Nativitat de Santa Maria de Pratdip , i que fou substituït per un altre d’estil barroc l’any 1730, el qual fou cremat en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República . Durant el segle XVIII es construïren la casa nova dels ermitans, la Casa Gran, que allotjava les quadres a la planta baixa i l’hostatgeria a dalt, i la casa de la Font que amb porxos cobria la font de tres canells i ampliava l’allotjament. Aquest creixement ens reflexa el gran fervor que la santa tenia a les contrades meridionals. Es diu que els seus aplecs - el 18 de juliol- eren molt concorreguts i que era lloc de trobada de joves. També eren molts els que hi venien a demanar la intercessió divina davant les malalties, és per això que abans de la guerra molts exvots adornaven les capelles laterals.

Amb la llei de Desamortització de Mendizaval lany 1834, s'expropiaven les terres i els edificis excepte l'ermita i la casa de l'ermità. Per tal d’evitar que aquests béns poguessin ser comprats per persones alienes, el capellà reuní a nou famílies riques del poble, amb la intenció de crear una societat capaç de participar a la subhasta i adquirir els títols de la mateixa. Malgrat que la idea donà bon fruit, posteriorment seria motiu d'una greu polèmica., en acabar la confrontació bèl•lica 1936-1939 , el bisbat, inscrigué en el Registre de la Propietat de Falset els antics béns expropiats com a propis. Els veïns es sentiren defraudats per aquesta acció unilateral, esclatant un enfrontament amb el clergat i a conseqüència del qual, l’ermita quedà pràcticament abandonada.

L’any 1917 es va inaugurar un balneari de luxe iniciativa de tres barcelonins. L’espai comptava amb llum elèctrica, colmado, habitacions pels hostes i pel servei. Aquest hotel no va tenir l’èxit desitjat ja que les despeses eren massa elevades. Posteriorment passà a mans del consorci de propietaris de Santa Marina en benefici de l’ermita però va ser clausurat després de la guerra.



Es conserven encara les restes de l’antic edifici sota l’ermita, l’anomenat Hotel de Santa Marina.

Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics es començaren a resoldre els problemes. Els acords amb el Bisbat, la reaparició del Patronat de Santa Marina i la tornada de la figura de l'ermità, van permetre iniciar la nova etapa de recuperació del santuari. Durant la dècada dels 90, la Generalitat va incloure l'ermita en el "Llistat de Monuments Catalogats d'Interès Local". Un cop acabats els treballs de consolidació de l'ermita, es va iniciar la recuperació del seu interior, intentant retornar al santuari l’esplendor que tenia al segle XVIII, amb els seus esgrafiats i pintures.

Les obres de rehabilitació fetes a l’ermita l’any 1992 posaren al descobert un conjunt de pintures i estucats de guix que daten del segle XVIII, Carles Arola i Vera ( Barcelona, 1961 ) fou l’autor del nou retaule, col•locat l'any 2002, que consta de 7 taules policromades i daurades amb or de full, on es representa la vida de la Santa i és coronat per la Nativitat de la Mare de Déu, que és la patrona de Pratdip. La iconografia, temàtica i estructura és semblant a la del retaule renaixentista, i les taules representen: l’ ingrés al convent de Santa Marina, la falsa acusació, l'expulsió, la penitència, la mort i la glòria. I a la predel•la, la part inferior del retaule, s'hi representen escenes de la passió.

Les pintures murals del cambril, la cúpula i les portes també les va decorar en Carles Arola. Al cambril hi ha representades les principals ciutats d'on vingueren les relíquies de Santa Marina: Alexandria, Venècia, Barcelona i Pratdip. La cúpula està decorada amb un llenguatge plàstic contemporani amb ressonàncies barroques pròpies de l'estil personal de l'artista. A les portes s'hi representen els dips, aquestes criatures vampíriques que formen part de la història mitològica de Pratdip.

La tècnica emprada és la de l'enganyatall o "trompe-l’oeil", un recurs pictòric decorativista per a ressaltar figures creant un efecte molt realista.

Us deixo un enllaç on podreu ampliar aquesta informació :
http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/pratdip/ermita-de-santa-marina

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada