divendres, 9 d’octubre del 2015

SANT MIQUEL DE TERRADELLES. SANTA MARIA DE MERLÈS. EL BERGUEDÀ

Anàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés fins a l’esglesiola romànica de Sant Miquel de Terradelles, en el meu cas més enllà de la funció de sherpa, em portava fins allà, el desig de visitar la tomba del Jaume Codina i Obradors, masover de la casa veïna, que en un mes de gener glacial de l’any 2009 m’havia ensenyat, l’interior de la romànica, i de la ‘nova’ – de l’any 1887 - situada a menys de 500 metres.


La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; església romànica d'una sola nau, coberta amb volta de canó i coronada amb un absis semicircular al costat de llevant. L'absis és cobert amb quart d'esfera i les seves dimensions són considerables car gairebé presenta la mateixa amplària que la nau de l'església. Al centre té una finestra senzilla de doble esqueixada, coberta amb un arc de mig punt monolític i ornada amb relleus en forma de trena. Al mur de ponent hi ha la porta d'entrada, moderna, sobre la qual hi ha una finestra d'arc de mig punt adovellat. El campanar d'espadanya, com la porta, és molt transformat. A cada costat de la capçalera, com si fos un creuer, hi ha un parell d'arcs, els quals s'insinuen a l'exterior per un sortint dels murs, al final de la nau. L'aparell és de blocs grossos ben polits i col•locats a trencapunt. Els murs de llevant i ponent s'aixequen sobre el nivell de la teulada.

L'any 1970, a instàncies del rector, començaren les primeres obres de neteja de l'església de Sant Miquel, i a l'any 1979 es consolidà la teulada. El mateix any la parròquia sol•licità a la Diputació de Barcelona la col•laboració en les obres de restauració, acabades l'any 1982. Simultàniament a les obres de restauració s'ha condicionat al culte. A l'altar s'hi ha col•locat una imatge de Sant Miquel, obra de l'escultor d'Emili Colom i Comerma (Barcelona, 1927 – Bellaterra, 2007), sufragada per la diputació de Barcelona.

Recordo l’entusiasme del Jaume Codina i Obradors, quan m’explicava com s’havia recuperat la ‘seva’ església
, estic ben cert que l’Arcàngel Sant Miquel, alhora del seu traspàs el portava molt ufanós davant del bon Déu.

Segaven l’herba del rodal de l’església quan fèiem la nostra visita, i com les persones que ho feien havien conegut al Jaume Codina i Obradors, departíem una estona sobre la seva bonhomia.

A la memòria del Jaume Codina i Obradors

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada