divendres, 9 d’octubre de 2015

ESGLÉSIA DE SANT CUGAT DEL RACÓ. CASTELLADRAL. NAVÀS. BAGÈS

L’any 1040 el topònim s'havia canviat pel de Sant Cugat de Castelladral, l’any 1293 s'anomenava com Sant Cugat de l'Alou, i l’any 1689 es coneixia amb el nom de Sant Cugat del Racó.

De l'edifici preromànic que anteriorment havia estat aixecat en aquest mateix lloc solament en resten els fonaments de la capçalera, el tenant de l'altar i dos capitells que ara es troben al Museu Comarcal de Manresa.


L'església presenta una planta de creu grega, amb dues naus creuades, al centre de les quals s'alça una cúpula sobre tambors, que a l'exterior acaba amb un cimbori cilíndric. Les naus són gairebé totes de la mateixa alçada i estan cobertes amb voltes de canó. La capçalera, actualment, solament conserva l'absis central i l'absidiola de tramuntana, ja que la de migdia fou suprimida a l’edificar-te la sagristia. Totes les finestres són de mig punt, adovellades i de doble esqueixada.



Exteriorment presenta una decoració típicament llombarda, que quasi ocupa tots els murs exteriors. La capçalera i el murs frontals de les naus són decorats amb arcuacions cegues i lesenes. La porta, a migdia, és d'estil gòtic tardà (XVI), en substitució de la romànica. En el punt de creuament dels braços de la creu grega s'alça, exteriorment, un cimbori cilíndric, únic a Catalunya, ja que els cimboris d'altres esglésies d'aquesta època són prismàtics. El cimbori és de poca alçada, i presenta una decoració amb finestres cegues, que estan situades sota el ràfec de la teulada i donen la volta a tot el tambor circular. En aquest mateix punt, a l'interior, s'eleva una cúpula, que passa del quadrat a l'octògon mitjançant trompes. Està coberta amb mitja esfera i revestida amb argamassa, encara que a l'acabament queda una part de l'aparell descobert, que permet veure la disposició dels petits carreus en espiral.

Al Josep Olivé Escarré li sembla més extraordinari l’abandó en que es troba aquest rodal, que la mateixa església de Sant Cugat, qualificada justament com ‘joia patrimonial’ de Catalunya.

Ens falla- com sempre – el paisanatge, ens reivindiquem com a ‘republicans’ quan tothom té un REI al cos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada