El Jordi Cardona Regada, autor de FETS I GENT DE LA BARONIA D'OGERN I LA
SALSA
https://www.altair.es/cat/libro/fets-i-gent-de-la-baronia-d-ogern-i-la-salsa_41738
Publica una fotografia; OGERN.
Dibuix del castell d'Ogern, del
segle XVIII.
Tenint en compte la diferència volumètrica entre castell i cases del poble,
és obvi que aquest dibuix està fet per enaltir el castell de la baronia.
Altra curiositat és que el dibuix no està acabat, ja que els dos “llençols”
de les cantonades superiors estan buits de contingut. Tot fa pensar que en un
d'ells hi hauria d'haver escrit el nom del baró o senyor jurisdiccional i en
l'altre l'any. Considerant que el tipus de paper i l'estil correspon al segle XVIII
i que en aquesta època (entre els anys 1771 i 1793) el senyor jurisdiccional,
que era Antoni Pongem i Alabau (el qual havia heretat la baronia del seu pare)
es va arruïnar, amb una mica d'imaginació això em fa pensar que va ser ell qui
va encomanar de fer un dibuix que no es va acabar perquè els seus bens van anar
a subhasta pública.
Anton Pongem i Alabau, va ser el baró d’Ogern des del dia 2 de març de
l’any 1771 (per herència del seu pare, Joan Pongem) fins l’any 1793, en que va
haver de subhastar tots els seus béns per a fer front al nombrosos deutes que
tenia.
Aquesta joia, el dibuix vull dir, va aparèixer en un armari de casa meva
(que el meu padrí feia servir per guardar-hi “papers”), quan hi fèiem neteja
poc després de la seva mort. No cal dir que per mi va ser una troballa
meravellosa. De seguda vaig fer-me la pregunta de com era possible que a casa
meva tinguéssim l'original d'aquest dibuix.
Al cap d'uns anys vaig trobar la resposta, després de llegir unes
escriptures velles que eren guardades al mateix armari del meu padrí; en
aquella escriptura el meu rebesavi, Josep Cardona Llavall, comprava la baronia
(amb totes les terres, edificis, censos emfitèutics, dominis i demés drets) al
descendent de l'últim senyor jurisdiccional d'Ogern.
Pel castell va pagar-ne 600 escuts i
el preu total de la baronia va ser de 6933 escuts amb 333 mil·lèsimes. Així es
va inscriure el castell al registre de la propietat: Primera, una casa llamada
castell, sita en el pueblo de Ogern, distrito municipal de Castellnou de
Bassella y punto denominado del castell, con tres torres y patio en medio de
ellas, que no tiene numero ni puede determinar aproximadamente su cabida. Se
halla en muy mal estado en su mayor parte. La habitan varias familias pobres, algunas
a alquiler y otras a censos y linda por la espalda con una peña, por la derecha
con las casas del pueblo, por la izquierda con camino que va al molino y por el
frente con huertos del señor otorgante.
A l'època d'extinció dels senyorius, Ogern pertanyia, el 1831, a la família
Teixidor.
Haviem guadit cor que vols de la
nostra visita a Ogern el Josep Olivé Escarre ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig
de 1926 +Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ), i l’Antonio Mora Vergés ( L’Argentera,
el Camp Jussà de Tarragona, 1 de gener de 1951 )
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2020/11/el-refet-pont-dogern-bassella-lurgell.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/04/sant-serni-de-la-salsa-ogern-bassella.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/04/sant-serni-dogern-bassella-lurgell.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/05/jordi-cardona-regala-lescriptor-dogern.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/05/sant-miquel-de-saranyana-ogern-bassella.html
Deixo al Jordi Cardona Regada, i/o a les persones que em puguin respondre
una pregunta, les actuals torres, de Ca
l'Isidro,i la de Cal Ganyet, tenen alguna relació amb aquell “ Castell”?.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=603
De forma esglaonada, ja sabeu que EL
REINO DE ESPAÑA, no té intenció de millorar la xarxa viaria, ni als Pirineus, ni
a Catalunya, poseu l’Urgell sobirà a la vostra agenda , i reivindiqueu, que els “ Partits que es diuen catalans”
facin efectiu el desplegament territorial de Catalunya, i en concret la Vegueria dels Pirineus. Si ho fan – amb els anys passats des de que ho prometien, ningú els ho agrairà -, de no fer-ho però, la
ciutadania els maleirà els óssos. I, ja sabeu, si et maleeixen en la seva
amargura, el Creador els escoltarà; Siràcida 4
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada