El relat és absolutament verídic, el desenllaç és l’únic que – com tot en aquest món – està a les mans de Déu.
Tinc una relació d’amistat amb una persona, una dona que viu a Castellar del Vallès, que quasi en el mateixos dies del mes juliol, patia com jo una caiguda, en el meu cas, trencament d’húmer i del dit petit de la ma dretà, en el seu cas quan la portaven també a Urgències de la Corporació Sanitària Parc Taulí, li feien una radiografia i li deien que tenia un esquinç , l’estripada, distensió o estirament excessiu d’un lligament – banda resistent de teixit elàstic que uneix els extrems ossis d’una articulació – al peu.
La radiografia no confirmava aquesta diagnòstic, perquè hi havia molta inflamació, malgrat això – descartant fer una nova radiografia quan la inflamació baixés – , la feien marxar a casa, sense cap tractament rehabilitador, repòs i antiinflamatoris.
No tenia altra alternativa – malgrat la seva delicada situació econòmica – que contractar sessions de fisioteràpia privades per part d’un professional de prestigi, que no aconseguien cap millora, i per insistència dels seus amics, demanava visita al seu metge de capçalera – cosa de llarga i complexa tramitació a Castellar del Vallès , en aquest context en que s’està desmuntant la Sanitat Pública – , i qan finalment la derivaven al CAP Sant Felix , el radiòleg confirmava que el peroné estava trencat.
Quan visitava novament les Urgències de la Corporació Sanitària Parc Taulí, li deien que ja no es podia fer res, que té més de 65 anys, i que el dolor anirà marxant. El cert però, és que ha canviat la seva forma de caminar, que carrega més l’altra cama, i que el genoll li comença a fer mal.
Ella no té intenció de presentar denuncia contra el Consorci Hospitalari del Parc Taulí. Està clar però, que si més no, aquesta informació es pot considerar una “notitia criminis” que hauria de donar lloc a l’actuació d’ofici de les autoritats policials i/o judicials.
Si més no, la història d’aquest llastimós cas es podria presentar al Premi Josef Mengele, oi?.
Esperem que aquest Nadal també per a la meva amiga es produeixi un miracle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada