El Matias En Mais Castanyer, publica imatges del mas Ventós d’Olot a lacomarca de la Garrotxa, del que llegíem ; el primitiu nom d'aquest mas era
Soler. L'any 1393, n'era amo Pere Soler, fins que tres-cents anys més tard, el
24 de juny de 1684, Joan Marcillo de Foixà vengué la finca a Joan Ventós i
Papagalls. És un gran casal de planta quadrada amb un teulat a quatre aigües. Disposa
de planta baixa, dos pisos i golfes-colomar. Les galeries que corren de llarg a
llarg de la façana principal i de la lateral de ponent donen li donen una ben
especial fesomia. Els interiors, amb notable mobiliari, han estat objecte de
recents restauracions..
Tenint a la vista el monumental mas podem llegir la recreació que en va fer
en una prosa altament lírica Joan Teixidor Comes (Olot, 8 d'abril de 1913 – Barcelona, 10 de gener
de 1992) , posant especial èmfasi en els records d'infantesa. La lectura es
complementarà amb el poema que va dedicar a la casa del recull Fluvià.
Vaig aprendre amb els anys la lliçó de la casa,
la gran sala tan buida i el jardí ple de nens.
Quan el sol s'ha aixecat l'aigua lluu al Sallent
i a la nit Puigsacalm és una ombra massissa.
M'hi vaig perdre somiant banderes impossibles.
Tot era molt a prop com una cambra closa
i un horitzó que fuig galeries enllà.
Rengleres de cadires em contaven rondalles,
els daurats s'abrandaven a les cornucòpies,
la caoba crepita a la calaixera,
encara vaig bastint l'escenari immutable.
Un passat que naixia i un present que se'ns mor.
Un viure com ahir com avui com demà
on tot es confonia amb el pes de la història.
Pregàries presidien la mort del cavaller,
a dalt de la torratxa les òlibes xisclaven.
M'envellia mirant aquell plàtan de sempre.
Ja eren grans els infants i el pas se m'alentia.
Una mica cansat torno a mirar les coses,
els gravats italians i els goigs de les ermites.
Veig l'aram a la cuina i les rajoles blaves
i a la paret em mira la faç que jo estimava.
Les arcades caminen com la roda del temps
i a la capella resen unes flors de paper.
Els llibres em reclamen a la biblioteca,
Sant Joan de la Creu i el Banquet de Plató.
Una llum esvaïda va filtrant el meu somni.
M'he recolzat al tronc de l'arbre de les boles
i em puja cap amunt la saba premiosa;
els cossos ja naveguen al llarg de la piscina,
la llum es va penjant al cim de la magnòlia,
l'alzina va creixent i els xiprers s'enfosqueixen,
els cirerers esclaten i les pruneres riuen,
al pou hi ha una gran pau i al cor una alegria.
http://www.endrets.cat/index.php/text/6849/la-casa-es-vetusta-i-solida-ca.html
https://poum.olot.cat/PDF/Vol08/08F-MA.pdf
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/03/mas-ventos-olot-la-garrotxa.html
Cap dada de l’advocació de la capella, ho demanaré al Centre de
Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (Arxiu
Gavín), si algun lector en té noticia, li agrairem que ens ho faci saber a l’email
castellardiari@gmail.com
El text esmenta com actual
propietària a la Pilar de Ventós i de
Rocafiguera, que lliurava l’ànima al Senyor el 25.05.1996
Si teniu dades del titular actual, sou pregats de fer-nos-les saber a
l’email castellardiari@gmail.com
De forma esglaonada, ja sabeu que tenim una xarxa viaria – sobretot a les
comarques pirinenques – molt abandonada per les administracions, tant la
catalana , que diu que no té diners, com la del REINO DE ESPAÑA, que – als fets
ens remeten – no té cap intenció de millorar la qualitat de vida d’aquelles
persones que malgrat tots els inconvenients, persisteixen en voler viure en
aquestes comarques. Veniu a la Garrotxa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada