El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió publica fotografies de les restes de d'edificis en ruïnes
que s'estenen a banda i banda de la pista de Monternartró. Les restes més
significatives es troben al marge dret del camí, presidides per les restes
d'una façana on s'obre una porta d'arc de mig punt. A la vora esquerra del camí
també s'hi troben nombroses restes cobertes parcialment de vegetació.
Segons les fotografies conservades, el temple anterior a l'incendi de 1936
semblava més aviat datable de l'edat moderna. La importància del santuari radicava
en el fet que era travessat per l'antic camí públic que unia l'Alt Urgell amb
el Pallars Sobirà.
L'esment explícit més antic que coneixem de l'hospici data de 1519, i fins
a la seva destrucció conservà la seva funció d'hospital i lloc d'acolliment.
El santuari era administrat pel cabiscol de la col·legiata de Castellbò i
el batlle i els regidors de la vila
L'any 1936 va ser incendiat i no tornà a ser reconstruït al mateix indret.
N’escrivíem en oasió de documentar una esglesiola amb la mateixa advocació
a la comarca del Llobregat jussà :
Sant Joan de l'Erm és un lloc amarat d'història i de llegenda. El vell
santuari i hostatgeria és ara un munt de ruïnes a 1 700 metres d'altitud, al vessant de la Ribalera, a
l'extrem nord-occidental del terme, al peu del camí que unia l'Alt Urgell amb
el Pallars Sobirà per Montenartró.
El vescomte d'Urgell, Guillem, senyor de Castellbò, li féu ja donacions el
994.
És tradició que el 1208 el vescomte Arnau de Castellbò hi va portar el Sant
Greal, que abans es guardava a Besiers.
L'església es va reedificar al segle XVII i tenia una gran casa i hostals a
l'entorn que formaven com un carrer pel mig del qual passava l'esmentat camí
ral antic. Impressiona pel seu volum el munt de ruïnes que forma encara,
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/12/sant-joan-del-pla-o-de-lerm-baix.html
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada