dimarts, 12 d’octubre del 2021

SANTUARI DE SANT JOAN DE L'ERM VELL. MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. LA REIVINDICADA VEGUERIA DELS PIRINEUS, QUE ELS PARTITS CATALANS NO SEMBLEN TENIR INTENCIÓ DE POSAR EN MARXA.

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió publica fotografies de les restes de d'edificis en ruïnes que s'estenen a banda i banda de la pista de Monternartró. Les restes més significatives es troben al marge dret del camí, presidides per les restes d'una façana on s'obre una porta d'arc de mig punt. A la vora esquerra del camí també s'hi troben nombroses restes cobertes parcialment de vegetació.






En fotografiava les runes l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d. l’any 1986. Vista general de les restes de l'església.


 


Segons les fotografies conservades, el temple anterior a l'incendi de 1936 semblava més aviat datable de l'edat moderna. La importància del santuari radicava en el fet que era travessat per l'antic camí públic que unia l'Alt Urgell amb el Pallars Sobirà.





L'esment explícit més antic que coneixem de l'hospici data de 1519, i fins a la seva destrucció conservà la seva funció d'hospital i lloc d'acolliment.


El santuari era administrat pel cabiscol de la col·legiata de Castellbò i el batlle i els regidors de la vila


L'any 1936 va ser incendiat i no tornà a ser reconstruït al mateix indret.

 

N’escrivíem en oasió de documentar una esglesiola amb la mateixa advocació a la comarca del Llobregat jussà :


Sant Joan de l'Erm és un lloc amarat d'història i de llegenda. El vell santuari i hostatgeria és ara un munt de ruïnes a 1 700 metres  d'altitud, al vessant de la Ribalera, a l'extrem nord-occidental del terme, al peu del camí que unia l'Alt Urgell amb el Pallars Sobirà per Montenartró.


El vescomte d'Urgell, Guillem, senyor de Castellbò, li féu ja donacions el 994.


És tradició que el 1208 el vescomte Arnau de Castellbò hi va portar el Sant Greal, que abans es guardava a Besiers.


L'església es va reedificar al segle XVII i tenia una gran casa i hostals a l'entorn que formaven com un carrer pel mig del qual passava l'esmentat camí ral antic. Impressiona pel seu volum el munt de ruïnes que forma encara,


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/12/sant-joan-del-pla-o-de-lerm-baix.html


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada