El 16.10.2018 retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 d
emaig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) davant l’edifici
conegut com el Xalet, al nucli de Monistrolet, al terme de Rajadell.
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/modernisme-a-rajadell-el-xalet-monistrolet-bages/
En aquests escassament tres anys han passat una infinitat de coses, entre
elles la Covid.19, i el regim de “presó i aïllament” que s’aplicava a les
persones que vivien en una residència.
El Josep Olivé Escarré, era una de les que coses que temia, i la
Marededéu de l’Ajuda de Balenyà, a la que tenia gran devoció, li va estalviar
aquest tràngol.
La natura ens ha donat mostres clares de que aquesta política del "laissez
faire, laissez passer" , més enllà d’enriquir ràpidament a les elits corruptes, comportarà
un reguitzell de desgràcies col·lectives, que sens dubte provocaran canvis violents
arreu del món.
Les perspectives a dia d’avui, son força pitjors del que ho eren l’any
2018, com la Greta Thunberg (Estocolm, 3
gener 2003), penso que ja n’hi ha prou de promeses i de discursos, i que els
canvis de tot ordre son inajornables.
La Epiphyllum anguliger o Cactus Luna que tenim a casa, ens regalava una
flor que indefectiblement avui es pansirà, com bé cantava Lluís Llach i Grande
(Girona, 7 de maig de 1948) Cal que neixin flors a cada instant, oi?.
https://www.youtube.com/watch?v=jSxwMvA7rP0
Que el bon Déu tingui pietat de nosaltres, i faci desaparèixer als inútils (
homes ui dones ), que han portat el món, fins a l’actual i catastròfica situació.
Amen !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada