Vicent Miralles Tortes pública fotografies de l’Església de Saint-Romain de Réal, advocada a Romà d'Antioquia, màrtir. L'església es dreça
dalt d'una elevació.
El Capcir, conegut al segle IX amb el nom de la muntanya d’Aude, estigué
inicialment unit al comtat de Rasès, el qual, vers la fi del mateix segle,
sembla que era posseït en comú pels comtes Guifré I de Barcelona, Miró I de
Conflent i de Rosselló, germà seu, i Oliba II i Acfred I de Carcassona. Tots
quatre s’hi aplegaren el 873 a la consagració de l’església de Formiguera.
Abans d’acabar el segle, el comtat de Rasès fou dividit: el Capcir fou
integrat, juntament amb altres territoris veïns, al comtat de Cerdanya,
aleshores en poder de Guifré I. Mort aquest (897), el comtat de Cerdanya fou
heretat pel seu fill Miró II; el Capcir hi restà unit, en poder dels comtes
successius, i fou incorporat juntament amb el comtat al casal de Barcelona en
temps de Ramon Berenguer III.
A diferència de la Fenolleda, el Capcir fou mantingut dins Catalunya amb el
tractat de Corbeil (1258) i governat per un sotsveguer (sotsvegueria de Capcir)
que residia al castell de Puigbalador; aquest i el de Formiguera eren els més
importants de la vall.
El 1317, el Capcir, que havia depès
fins aleshores de la diòcesi de Narbona, fou adscrit a la nova d’Alet, al
Rasès, fins el 1790, que aquesta fou suprimida; actualment depèn de la de
Perpinyà.
Les característiques geogràfiques i
les vicissituds històriques expliquen l’existència al Capcir d’un parlar de
transició, el capcinès.
El Carles Puigferrat i Oliva, l’ André Bonnery i el Joan-Albert Adell i Gisbert, escriuen a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2525601.xml
L’església de Sant Romà de Ral és un edifici d’una sola nau, coberta
actualment amb una volta de canó de perfil apuntat, sense santuari diferenciat.
El presbiteri, a llevant, és identificat per un desnivell de tres graons i
ornamentat amb un gran retaule barroc. L’aspecte actual del temple és el
resultat en bona mesura d’una gran reforma duta a terme el 1744, que segons la
inscripció que figura sobre la porta d’entrada fou obra d’un tal Bonnerie. En
aquest moment es degué reformar profundament l’edifici originari alt-medieval,
del qual només resta la façana sud, que fou regruixida interiorment per a
suportar la volta, i la façana oest, on s’obrí la nova porta. El mur nord no
sabem si es conserva sencer, regruixit exteriorment, o bé fou substituït
totalment. Tot i la importància de les transformacions sofertes, els elements
conservats permeten de veure l’estructura de l’església primitiva, que responia
a un edifici d’una sola nau, possiblement coberta amb embigat i coronada a
llevant per un absis quadrat, probablement cobert amb volta de canó.
La porta originària, actualment paredada i molt desfeta externament,
s’obria al mur sud, perfectament integrada en el sistema decoratiu de la
façana, en la qual també es conserva una finestra de doble esqueixada,
paredada, que correspon al sector absidal, més baix que la nau.
La façana de ponent és llisa, però la façana sud conserva la seva
decoració, resolta amb els motius llombards d’arcuacions sota el ràfec, en dues
sèries de cinc arcuacions entre unes lesenes molt amples, que formen veritables
plafons, el central dels quals allotja la porta primitiva. En el tram de façana
absidal es repeteix el mateix sistema decoratiu, amb un únic plafó de tres arcuacions
flanquejat per dues amples lesenes.
L’aparell de les parts originals és format per reble i carreuó, a penes
treballat, encastat en morter de calç, disposat en filades irregulars i
desiguals, amb importants restes d’arrebossat, especialment a la part alta.
La presència dels elements llombards dóna caràcter a aquest edifici que
s’adscriu a les formes primerenques de la implantació del romànic llombard, al
principi del segle XI, amb solucions que evoquen altres edificis, com
l’església de Sant Andreu de Tona, a Osona, per la solució de la porta, o les
esglésies de Sant Andreu d’Évol i Sant Jaume de Nyer, al Conflent, o la propera
de Sant Martí de Riutort, per la disposició de les lesenes. Fins i tot es
podria relacionar amb l’església de Sant Marcel de Flaçà, al Conflent, per la
persistència de la tipologia d’absis quadrat, heretada de l’arquitectura del
segle X
Fotografia del interior. Jack ma
L’Emmanuel Jean-Michel Frédéric Macron
( Amiens, 21 de desembre de 1977), reconeixia els crims de França, duts
a terme contra les persones que reivindicaven la independència d’ Argèlia.
Els crims contra els catalans duts a terme d’ençà de l’infame tracta dels
Pirineus, encara no han estat reconeguts, intuïm que això no es donarà MAI al
REINO DE ESPAÑA – no son bona gent – i se’ns fa difícil entendre com encara no
ho ha fet la República que reivindica
“Liberté, égalité, fraternité” com els seus fonaments.
Que la maledicció del Déu, caigui damunt dels que provocaven sofriment als
catalans, i sobre els seus descendents.
Amén !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada