El Vicent Miralles Tortes, publica fotografies de l’església parroquial de Sallagosa,
advocada a Santa Eugènia.
Actualment, Sallagosa, juntament els pobles
d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig,
Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja,
Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur
i Vallcebollera, de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera,
Matamala, Puigbalador, Ral, de la comarca del Capcir, i les viles de Montlluís,
Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa,
Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac,
Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig,
Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i
Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de
la comarca del Conflent. forma part del cantó número 13, dels Pirineus catalans
(nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb
motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a
Prada.
Mossèn, Maties Delcor i Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20
d'agost del 1992) s’estimava el patrimoni, i documentava sense distinció el que
estava sota la dictadura franquista, com el que encara està, sota la dominació de la República francesa,
que es feia seus els crims de la monarquia absoluta.
De l’església de Santa Eugènia de Sallagosa, escrivia a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0722501.xml
Edifici profundament transformat al segle XVIII.
En el seu origen degué ésser una església de nau única, capçada a llevant
per un absis semicircular i coberta amb una volta de canó de perfil apuntat.
Actualment en resta la nau, coberta amb volta de canó apuntada reforçada
per arcs torals. El mur de migdia, mig amagat per estructures posteriors i
parcialment modificat per l’obertura de tres ulls de bou, és adornat per un
fris de dents de serra que ressegueix el ràfec de la coberta, sostingut per
mènsules esculpides.
Cal datar les parts romàniques de l’edifici al segle XII.
Al Centre d’Art Sacré d’Illa es
conserva un frontal romànic que sembla procedir d’aquesta església.
Anteriorment era dipositat a la catedral de Perpinyà, gràcies a una donació
que féu el comandant Albar el 1921. En agradarà tenir més dades d’aquest
militar, nom propi, i si fos el cas cognom matern, i lloc i data de naixement i
traspàs a l’email castellardiari@gmail.com
Segons Marcel Durliat (Anjoutey, Territori de Belfort, 2 d'octubre del 1917
- Tolosa de Llenguadoc, 26 de desembre del 2006 ) (1954, pàg. 32), no hi ha cap
mena de dubte que aquest frontal procedeix del temple parroquial de Sallagosa,
mentre que Pere Ponsich i Rondes (Perpinyà, Rosselló, 14 de febrer del 1912 - 23 de
desembre del 1999) creu que ve de l’església d’Osseja, segurament de l’època de
la consagració d’aquest temple l’any 1219. Data de la primera meitat del segle
XIII.
Al començament del segle, J. Sarrète (1903b, pàgs. 77-83) havia vist a
Osseja un frontal. Antigament, aquest frontal adornava l’altar major, fins que
Pere Llandes (1773-1815) encomanà a Antoni Domingo, escultor d’Illa, el retaule
que es pot veure avui a l’església. Heus aquí la seva descripció: “Es de tela
pintada sobre fusta i el fons de la taula és daurat, amb arabescs. Petits
medallons policromats figuren sant Pere i santa Llúcia, i al centre és
representat a l’interior d’una màndorla un Crist que beneeix, de dimensions més
grans que les altres figures.” El mateix autor assenyala que, conservat fins
aquests últims dies, fou privat de manera definitiva dels seus colors i de les
seves decoracions per causa d’un accident (Sarrète, 1903b).
Cal remarcar, però, que si la descripció de Sarrète és ben exacta, no
correspon del tot a la del frontal que estem estudiant. Al centre de la
màndorla es veu el Pantocràtor que beneeix amb la mà dreta, acompanyat dels
símbols dels quatre evangelistes.
La pintura central reservada a Crist sembla adequada per a una església
consagrada en honor de Nostre Senyor.
En els compartiments laterals, quatre grups de tres apòstols es destaquen
sobre un fons vermell, de maragda o groc.
La màndorla és de guix en relleu, com les motllures interiors del marc. Si
la figura de sant Pere portant les claus és ben visible a dalt i a la dreta de
Crist, la de santa Llúcia no existeix i no pot ésser pintada per manca de lloc,
en un frontal on figuren, entorn de Crist en Majestat, els dotze apòstols.
Possiblement, Sarrète deu haver confós amb santa Llúcia el personatge que
sembla portar a les mans una copa, situat a baix i a l’esquerra del
Pantocràtor, però no porta una copa sinó un llibre i es tracta de sant Pau,
disposat simètricament a sant Pere.
Aquest frontal, amb els relleus de guix, imita evidentment una obra
d’orfebreria. Però recorda, com diu Chandler Rathfon Post (1881-1959) , pel que
fa a la figura central de Crist, les pintures murals. Els apòstols semblen més
monumentals del que caldria esperar per a un plafó pintat de petites dimensions.
La visitaven l’any 2014 la “ parella romànica”
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/05/santa-eugenia-de-sallagosa-alta-cerdanya.html
Em desespera el mal costum de citar únicament la inicial del nom, i el
cognom patern. La misogínia és un pecat
que cal eradicar d’arreu, i per
descomptat de l’àmbit cultural
Esperem que França retorni a Catalunya els territoris que es repartien les maleïdes
monarquies absolutes dels aleshores dos regnes ESPAÑA i FRANÇA. Que ens tractinalmenys com als de Beñin, oi?
https://www.lavanguardia.com/cultura/20211027/7819346/francia-devuelve-benin-tesoros-expoliados.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada