El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió publica una fotografia d’Avellanet al terme de Montferrer i Castellbò, el Manuel Anglada i
Bayés, escriu de l’església de Sant Joan d’Avellanet, , a https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0623601.xml
Petita església d’una nau coberta amb volta de canó, encapçalada per
l’absis semicircular amb degradació i volta de quart d’esfera. La coberta de
dos pendents de la nau manté el ràfec al mateix nivell seguint el perímetre de
l’absis de manera que els plans dels vessants carreguen a la superfície cònica
sense ressalts i amb tota continuïtat. Com a elements arquitectònics només
resten el portal adovellat de pedra arenisca vermella a la façana de migjorn i
un ull de bou descentrat a la façana de ponent, que és capçada per un campanar
escalonat de cadireta refet d’un sol ull. L’absis és ben llis, sense cap
element decoratiu. L’aparell és força irregular amb juntes molt plenes de
morter de calç i lloses de formes molt diverses. A l’interior l’aparell no es
veu perquè totes les seves superfícies són pintades. Cal esmentar que
l’edificació té dos additaments: l’un fa de sacristia a la cara de tramuntana i
l’altre, a la cara de migjorn, és una capella
L’Antonio Moras Navarro,
q.e.p.d la retratava l’any 1983. Vista
lateral de l'església.
Jordi Contijoch Boada.Vista interior de l'església.
Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya( Arxiu Gavín) em confirmaven que l’advocació
és la del Baptista. Costa d’entendre aquesta
reiteració estulta, en donar dades incomplertes, oi?. L’ombra de la dictadura és alhora que
allargada, persistent.
La vila d’Avellanet apareix esmentada l’any 1080 a l’acta de consagració de
l’església de Santa Cecília d’Elins, com a lloc atorgat a aquest cenobi; l’any
1086 en la venda d’una terra situada a la vall d’Elins; i l’any 1148 en la
donació d’un mas a Santa Maria de la Seu, situat al seu terme.
El lloc d’Avellanet, malgrat pertànyer geogràficament a la vall d’Elins o
de Pallerols, ha estat vinculat, tradicionalment, a la vall de Castellbò, i per
tant, al vescomtat de Castellbò, del qual formava part integrat al quarter de
Castellbò.
Les primeres notícies relatives a l’església de Sant Joan són del segle
XIV, en la visita que, per manament de l’arquebisbe de Tarragona, es realitzà
els anys 1312 i 1314 a les esglésies de la diòcesi d’Urgell. En el llibre de la
dècima del bisbat del 1391, hi consta el capellà d’Avellanet dins del deganat
d’Urgellet. L’església de Sant Joan ha estat tradicionalment sufragània de
Gramós però l’any 1904 fou segregada i unida a la parròquia de Pallerols del
Cantó. Actualment és annexa de Noves de Segre.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Ah!, poseu-vos les piles, i quan us sigui possible, arribeu-vos fins a la
Vegueria – eternament “ in pectore”, si
el bon Déu no hi posa remei – dels Pirineus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada