SANTUARI DE LA MAREDEDÉU D’ER. LA CATALUNYA SEGRESTADA

Vicent Miralles Tortes, publica fotografies del Santuari de la Marededéu d’Er, comuna que juntament amb els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigvaledor, Ral, de la comarca del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del Conflent. forma part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.

La Rosa Maria Asensi i Estruch , el  Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992) , i la Maria-Lluïsa Ramos i Martínez, escrieun de la Mare de Déu d’Er, a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0713201.xml

El santuari de la Mare de Déu és a poca distància de l’església parroquial de Sant Genis, situada dins el poble d’Er.

Poques són les notícies històriques documentals que han pervingut fins a l’actualitat d’aquest santuari marià del poble d’Er, que depengué eclesiàsticament de l’església parroquial de Sant Genis; tanmateix, conserva al seu interior una inscripció commemorativa de la consagració d’aquesta capella l’any 930, duta a terme pel bisbe Radulf d’Urgell. Tot i que la inscripció revela l’antiguitat d’aquesta església, l’edifici actual és totalment una obra del segle XVIII i consta d’una sola nau amb un campanar de torre de base rectangular.

 

D’altra banda, aquest santuari conserva una talla romànica de la Mare de Déu, del segle XII. Com passa sovint amb altres marededéus de la Cerdanya, gairebé tots els testaments dels segles XIII i XIV contenen alguna deixa a favor seu.

 

A l’època de la Revolució Francesa, l’any 1793, l’església fou saquejada per un grup que va extreure del seu interior els ornaments sagrats, els tabernacles i tota mena d’objectes litúrgics, i els van amuntegar a la plaça del poble. La marededéu fou salvada per F. Vilar

A l’interior del santuari es conserva una talla de fusta de la Mare de Déu del segle XII. Comparada amb les de Cornellà i d’Eina, la marededéu d’Er és relativament petita. Fa 58 cm d’alçada, però el Nen Jesús tot sol ja fa 34 cm. És de la mateixa mida que el Nen Jesús de la imatge d’Eina, si bé la talla d’Eina arriba als 77 cm. És també la mida del de Cornellà, on la imatge que va servir de prototip fa 72 cm.

Les proporcions del model, doncs, no són respectades a Er, on la Mare de Déu produeix una impressió de feixuguesa.

 

El cap de la Mare, que fa 13 cm, és particularment desmesurat. Té la mirada fixa. La corona primitiva li ha estat serrada per encaixar-li una corona de metall. El conjunt iconogràfic és policromat. La túnica de la Mare de Déu és verda i el mantell, daurat a la part superior i vermell a partir de la falda. Seu en un tron els pilars del qual no són pas acanalats sinó motllurats, i cadascun dels extrems acaba amb una pinya llisa. El Nen Jesús seu sobre el genoll esquerre de la Mare, va vestit amb una túnica daurada i porta un mantell verd, mentre que la corona té uns lliris estilitzats. Amb la mà dreta beneeix, segons un gest que és habitual en aquest tipus iconogràfic; la mà esquerra és restaurada.

 

La marededéu d’Er, com totes les marededéus cèlebres de la Cerdanya, és cantada pel poble en la llengua ancestral dels Goigs. Les primeres estrofes recorden als fidels la daurada llegenda: la Invenció de la imatge vora la ribera d’Er, on havia estat amagada; després el prodigi per a marcar l’indret on volia tenir una capella: la neu ho cobreix tot, llevat de l’emplaçament del futur santuari.

 

Com ja s’ha esmentat en parlar de la història del santuari d’Er, durant el saqueig a què fou sotmès durant la Revolució Francesa, l’any 1793, la Mare de Déu fou salvada per Francesc Vilar i amagada dins del celler de la primera autoritat municipal fins que vinguessin dies millors.

Esperem que França retorni també aquests territoris a Catalunya, com farà properament amb algunes peces d’art a la República Benín- antiga colònia francesa amb el nom de Dahomey -   que li foren espoliades per les tropes colonials. 

El retorn a la República Catalana fora la materialització dels “ dies millors”, oi?.