La necessitat em portava fins a Sabadell, per recuperar-me dels efectes de
la terrible caiguda que patia el dia 9.07.2021 , em calien els serveis dels fisioterapeutes.
Està clar però, que “la cabra sempre tira a la muntanya”, i amb el mòbil –
encara no puc manipular la càmera fotogràfica - , retratava la torre del
rellotge de la fàbrica Sampere que va
ser un dels darrers vapors construïts a la ciutat, situat en un dels eixos
industrials de Sabadell. El rellotge de corda es trobava dalt de la torre i el
va instal·lar el rellotger sabadellenc Salvi Uyà Armengol – ens agradarà tenir
noticia del lloc i data del seu naixement
i traspàs a lemail castellardiari@gmail.com
- l'any 1913.
Llegia que va ser projectat a finals del segle XIX principis del XX per
l'arquitecte Eduard Maria Balcells (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de
novembre de 1965) .
Defineix l'eix marcat pel carrer Tres Creus i que comunicava el centre de
la ciutat amb l'estació de ferrocarrils, a la vegada que conduïa cap al riu
Ripoll, zona dels primitius molins i que continuava activa.
La proximitat del transport afavorí
la creació d'aquest eix industrial que formava part dels eixamples projectats
per l'urbanista Francesc Daniel Molina i Casamajor (Vic, 1812 - Barcelona, 1867) , com a
arquitecte provincial, va redactar el Pla d'Ordenació Urbanística de Sabadell
de 1864, amb els mestres d'obres Gabriel Batllevell Tort (Molins de Rei, 24 de
desembre de 1825 - Sabadell, 19 d'agost de 1910 i Josep Antoni Obradors Poch –
dels que ens agradarà tenir informació del lloc i data de naixent i traspàs a l’email
castellardiari@gmail.com - , una
de les millors obres de planificació urbanística que s'haguessin fet mai,
segons l’Acadèmia de San Fernando, el Pla va ser frenat però, pels propietaris que se sentien perjudicats
per les expropiacions de terrenys concedits a les vies públiques.
http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=18019&Itemid=129
El tercer eix industrial, i que
sorgí també en aquesta època, fou el de la carretera de Barcelona que enllaça
amb la de Terrassa.
A mitjans de la dècada del 2000 es va restaurar l'antic edifici,
conservant-se l'estructura general de la nau i la torre del rellotge
Sabadell, aprofitava la pèrdua de l’activitat fabril per endegar promocions
d’habitatges :
http://fitxers.sabadell.cat/urbanisme/PEPS/01_10_Arquitectura_Residencial_Urbana_Blocs_ARU_B.pdf
Ens caldria – això pensen força sabadellencs – amb la màxima urgència, un pla de reindustrialització.
Altrament la suburbialització de
Sabadell sembla del tot irreversible.
Intentar recuperar el pes econòmic, desapareguda la Caixa d’Estalvis de
Sabadell, i sembla que amb el Banc de Sabadell a punt de seguir el mateix
camí, sembla quasi una tasca hercúlia, oi?.
En l’àmbit sanitari, ídem de ídem, perdíem la Clínica del carrer de la
Creueta, l’Hospital Infantil del Nen Jesús, i només la “ rendibilitat econòmica”
permetia recuperar el que havia estat la Clínica de l’Aliança. El resultat, una
assistència sanitària molt precària, fins i tot per als sabadellencs que poden
contractar una Assegurança de Salut.
Estic profundament decebut de l’Hospital Taulí, de la sanitat pública, i
àdhuc de la sanitat privada, i més concretament d’Adeslas, i així els ho feia
saber pels seus canals interiors, i ho manifesto “ urbi et orbe “.
Algú escrivia; l’últim comentari que hi ha em sobra, imagino que es tracta
d’algú al que li sembla lògica la discriminació per edat en l’àmbit de la salut,
ja s’ho trobarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada