El “Blues” em donava ocasió de
retratar la façana de l'antiga masia de Serraparera , amb porta d'arc de mig punt,
que va passar a ser masoveria el segle XIX quan es va fer la construcció del
nou edifici de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos, amb
jardí. La coberta és de teula a dues vessants. La façana principal, a
l'Avinguda Roma, té tres portes d'arc escarser a la planta baixa, set balcons
rectangulars al primer pis i set finestres quadrades al segon. A la banda
esquerra hi ha un cos annex amb una galeria d'arcs escarsers a la planta baixa
i carpanells al primer pis, que per descomptat, també retratava des de la reixa de tancament.
Feia un tomb per la finca, i accedia a la posterior, on estaven preparant l’ amfiteatre per
sessió de “ Blues”.
Llegia a : https://bluesdecerdanyola.com/recinte/amfiteatre-de-can-serraparera/
Arran de la darrera reforma, el que havia estat la bassa de l’antic molí
fariner que funcionava amb energia hidràulica, s’hi van habilitar unes grades a
mode de teatre grec, que es coneix popularment com l’amfiteatre de Can
Serraparera.
L’edifici del molí conserva l’estructura externa original, de planta
rectangular, planta baixa i pis amb coberta d’un vessant. A la façana hi ha
diverses obertures amb arc rebaixat disposades de forma regular amb emmarcat,
les cantoneres, el cèrcol i la cornisa d’obra vista de maó ceràmic.
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5820
Sobta, tot i els mals costums que s’imposaven durant la dictadura
franquista, la manca de dades relatives als mestres d’obra i/o arquitectes que
projectaven aquests edificis, oi?.
Les campanes de l’església advocada a la Marededéu del Roser – de la que
també ens agradarà tenir dades del seu autor a l’email castellardiari@gmail.com - em
recordaven que calia donar per acabada la feina, i començar a fer via cap a
Castellar del Vallès, per sopar amb la família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada