El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió , visitava Freixa
, un poble del terme municipal de
Soriguera, de la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic
municipi de Soriguera, situat a prop de l'extrem sud-est del terme municipal,
en el vessant meridional de la Serra de Freixa, a l'esquerra del Torrent de
Freixa i del Barranc del Prat de Comú. a la capçalera del riu de Castellàs
A mitjan segle XIX era un municipi independent.
Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870), diu de Freixa
al seu "Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les
seues possessions d'Ultramar"), obra enciclopèdica dividida en 16 volums, publicada per Pascual Madoz entre 1846 i 1850.
Freixa és una localitat amb ajuntament situada en el vessant d'una
muntanya, a prop del barranc de Castellàs.
La combaten tots els vents, i el seu
clima és fred; produeix inflamacions i pulmonies.
Tenia en aquell moment 10 cases, una font i l'església parroquial de Sant
Sadurní, servida per un capellà ordinari de la diòcesi.
L'església de Sant Sadurní de Freixa es troba a la part central del poble,
lleugerament decantada cap a llevant.
El Jordi Vila Juncá no tenia clar, si aquest edifici havia estat l’església
de Freixa, ho preguntarem al Centre de Documentació de Cultura Popular iReligiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )
La resposta a volta d’email confirmava
que efectivament aquest edifici havia estat l’Església parroquial de Freixa, al terme de Soriguera,
advocada a Sant Saturni de Tolosa.
Les terres són fluixes, muntanyoses i pedregoses, de mala qualitat.
S'hi collia blat, sègol, patates, mongetes i fenc.
S'hi criava tota mena de bestiar, i hi havia caça de perdius, conills i
llebres.
Comptava amb 7 veïns (caps de casa) i 44 ànimes (habitants)
A més de l'església de Sant Sadurní, formen el poble les cases de Cal
Butxaca, Cal Maella, Cal Masover i Cal Torredà.
Situat en un coster, el poble es presenta allargassat longitudinalment, amb
totes les cases pràcticament al mateix nivell, formant un parell de carrers que
són, de fet, els espais entre les cases, bastant distanciades les unes de les
altres.
El sostre demogràfic
de Soriguera s’assolia al cens de 1857 amb 1570 ànimes, es tancava l’any 2020 amb 420 veïns de dret –
1 de quals a Freixa - , el terme té una extensió de 106,4 km²
Si teniu més
dades de Freixa, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email castellardiari@gmail.com
Catalunya, us
ho agrairà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada