dissabte, 23 d’octubre del 2021

IN MEMORIAM. FREIXA I LA SEVA ESGLÉSIA ADVOCADA A SAN SADURNÍ. SORIGUERA. EL PALLARS SOBIRÀ. L’OBLIDADA – PEL GOVERN DE LA GENERALITAT DE BARCELONA - VEGUERIA DELS PIRINEUS.

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió , visitava  Freixa ,  un poble del terme municipal de Soriguera, de la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic municipi de Soriguera, situat a prop de l'extrem sud-est del terme municipal, en el vessant meridional de la Serra de Freixa, a l'esquerra del Torrent de Freixa i del Barranc del Prat de Comú. a la capçalera del riu de Castellàs

 



A mitjan segle XIX era un municipi independent.


Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870),  diu de Freixa  al seu "Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar"), obra enciclopèdica dividida en 16 volums,  publicada per Pascual Madoz entre 1846 i 1850.


Freixa és una localitat amb ajuntament situada en el vessant d'una muntanya, a prop del barranc de Castellàs.


 La combaten tots els vents, i el seu clima és fred; produeix inflamacions i pulmonies.


Tenia en aquell moment 10 cases, una font i l'església parroquial de Sant Sadurní, servida per un capellà ordinari de la diòcesi.


L'església de Sant Sadurní de Freixa es troba a la part central del poble, lleugerament decantada cap a llevant.




El Jordi Vila Juncá no tenia clar, si aquest edifici havia estat l’església de Freixa, ho preguntarem al Centre de Documentació de Cultura Popular iReligiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )


La resposta  a volta d’email confirmava que efectivament aquest edifici havia estat l’Església parroquial de Freixa, al terme de  Soriguera, advocada a Sant Saturni de Tolosa. 


Les terres són fluixes, muntanyoses i pedregoses, de mala qualitat.


S'hi collia blat, sègol, patates, mongetes i fenc.


S'hi criava tota mena de bestiar, i hi havia caça de perdius, conills i llebres.


Comptava amb 7 veïns (caps de casa) i 44 ànimes (habitants)

 

A més de l'església de Sant Sadurní, formen el poble les cases de Cal Butxaca, Cal Maella, Cal Masover i Cal Torredà.


Situat en un coster, el poble es presenta allargassat longitudinalment, amb totes les cases pràcticament al mateix nivell, formant un parell de carrers que són, de fet, els espais entre les cases, bastant distanciades les unes de les altres.


El sostre demogràfic de Soriguera s’assolia al cens de 1857 amb 1570 ànimes,  es tancava l’any 2020 amb 420 veïns de dret – 1 de quals  a Freixa - ,  el terme té una extensió de        106,4 km²


Si teniu més dades de Freixa, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email castellardiari@gmail.com


Catalunya, us ho agrairà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada