L’estada de l’Enric Sànchez-Cid per les terres de l’Urgell sobirà, al poble
d’Ogern, al municipi de Bassella, havia començat de forma un xic accidentada, certament
però, fins al final ningú és ditxós, i això li va permetre conèixer al Jordi Cardona Regala, veí i escriptor d’Ogern.
Aquest escriptor publicava l’any 2009 el llibre Camí
de l'infern. Presoners en temps de guerra al camp de treball d'Ogern (Editorial
Pagès).
Narra la història del poble d'Ogern (Alt
Urgell) a les acaballes de la guerra civil espanyola, des del moment en què
varen baixar d'uns camions 2.000 presoners que acte seguit van començar a
construir el seu propi camp de treball.
El fet que la casa pairal de l'escriptor
estigui just davant els terrenys que varen servir d'escenari d'aquests fets,
que casa seva fos l'allotjament dels directors del camp de treball, i per tant
el seu pare, llavors infant, espectador de primera fila, han propiciat el
llibre.
A les acaballes de la Guerra Civil espanyola,
enumerats de l'u al sis, el govern de la República va crear els darrers camps
de treball en terres catalanes. El camp de treball núm. 5 era el corresponent a
Ogern.
L'estructura d'aquest camp era la que més
s'assemblava al que poc temps més endavant van ser els camps de concentració
nazis. El camp el varen aixecar els propis reclusos que desprès es varen
dedicar a la construcció d'un camí que encara perdura, l'anomenat Camí de
les Tàpies.
Quatre mesos de vivències, va durar el camp de
treball i foren suficients perquè els avis d'Ogern hagin tingut anècdotes de
per vida per a contar a fills i nets. De les dures visions d'aquells dies n'han
tingut conversa per anys. És així com el pare de l'escriptor juntament amb els
altres avis del poble han transmès tot aquest llegat històric a Jordi Cardona.
Rere els filferros, als presoners d'aquest camp de treball només els esperava
la gana, els treballs esgotadors, el mal tracte, i en moltes ocasions la mort.
Jordi Cardona explica que tot plegat va marcar
molt la generació dels seus pares perquè «van veure sang i coses molt dures». També
ens explica que el camp de treball fou
creat per la SIM, la policia secreta de contraespionatge al servei de la
República i que els presoners teòricament eren feixistes. Però, en realitat, hi
varen portar presoners de les més variades procedències, tant de la «quinta
columna», com anarquistes, com presoners del POUM, i que «tots passaven pel
mateix sedàs».
Jordi Cardona i Regada s'inicià al món de
l'escriptura l'any 2000 amb el llibre Fets i gent de la baronia d'Ogern
i la Salsa. El 2001 publica dos llibres de literatura infantil, La
bola màgica i El medalló indi, i de rondalles
populars, Misteris i sentiments. L'any 2002 veu la llum l'obra
poètica Paraules d'amor. El 2004, publica la novel·la de literatura
juvenil L'últim nivell. El 2006 el recull de narracions Pàgines
de poble, guanyador del premi Sant Carles Borromeu, en la XXVIII edició de
la Nit Literària Andorrana. L'any 2007 va publicar novament una novel·la de literatura
infantil, La increïble Cristina, mereixedora d'una menció
especial al V Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada