![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmGuXGyLnvWclbVAqt9adaBapCKnWMGeOjK9n-hxvB94o2WWpDYL_L1wQecsClncNEp60tcps3rLdc7saN-yiHUBm0kTFn-_a1oZx1EG8byQY9RgyhOLFRecaM3K846M6-vAbAH8Wt8uy4/s320/1+sant_miquel_d_escornalbou154826.jpg)
Més enllà que aquest lloc anteriorment havia estat un castell fortificat al cim del tossal de Santa Bàrbara, a uns pocs quilòmetres de Riudecanyes, que havia pertanyut al valiat musulmà de Siurana; tot el que avui podem veure s’ha d’agrair a Dº Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) que fou un diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català.
El 1918 es va establir al monestir d'Escornalbou, que va reconstruir amb un criteri lliure, reinterpretant-hi un castell romàntic, on va aplegar una valuosa biblioteca, i una gran col•lecció d'antiguitats i obres d'art.
La part més ben conservada del conjunt - església, sala capitular, claustre, torre i portal d'accés - és l'església, edifici romànic del segle XIII, cobert amb volta apuntada i construït amb pedra vermellosa local.
Només l’ interès que des de jove tenia per Poblet , amb l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms ,25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926), i Josep Ribera i Sans (Tivissa, Ribera d'Ebre, 18 de febrer de 1852 - Madrid, Castella, 8 de gener, 1912 ) havien elaborat un projecte per restaurar el monestir, que es materialitzaria l’any 1920, quan va ingressar a la Comissió de Documents Històrics i Artístics.
L’any 1930, deixava aquestes terres, per instal•lar-se a Poblet en ser nomenat president del Patronat del Monestir, creat per dirigir-ne les tasques de recuperació, activitat en la qual va treballar sense descans la resta de la seva vida.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsW6aeRyG3mlg0zY3iDb6-4w9eJMMrboQbdRz9fBUtD3a9sQuBoJjBjew68RLm1wJ0-NTsdxKHnBkIPZRoec3gXX1pC2CeVN2tG_MjQTktHDSNVyVlQLrKLXXkNX6R-YwfAqYo1t6lxsjj/s320/1+Eduard-Toda-i-Gueell.jpg)
Des del 1936 va exercir alguns càrrecs culturals regionals de la Generalitat. Els fons que va salvar els va poder lliurar a les noves autoritats franquistes el 1939 sense haver estat malmesos. Aviat va aconseguir ser rehabilitat pel nou règim i va recuperar el càrrec de president del Patronat pobletà.
Va morir al monestir de Poblet , on hi va ser enterrat.
Des del ‘seu’ Castell, Sant Miquel Arcàngel el recollia per acompanyar-lo en el seu darrer viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada