És una mostra de l’arquitectura funerària modernista.
Va ser construït a l’any 1905 per l’arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876-1947)
És un recinte de planta rectangular amb un pavelló d’entrada, format per tres cossos simètrics.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjVB-2AiYtp7_6wl8_bDOZYQFSYc3XV7kuPm3VIdJo7rln2o-KLAWJSDfbX-mgqBc9fEdiC__WGn9NHjrZbT5cgNgRe2oh1rkLx5FnA1iutrYThBFjilA5cELK9X2JwGnK83QBPmVBBbF4/s320/1+cporta.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg52wLziBi_DJkoVQNA92UHahYe2Qpgto-PqsNFEYJIkESvMWpTUoEF5KXZMCG9KGcpFpEnhKeI0uNtSERPupdBWl0Ks-RNhHV4QUg5YLCdczs-MkVSG7gAcjuKdXuQQAAnya7daUSXhBey/s320/1+cadorno.jpg)
A destacar el detall de la porta d’entrada i la tanca, a més de la decoració original que es manté únicament en una mínima part.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicSmJNDxQYFBZJVBh4k5qWpyc17OPLJ2_RwoOutNL4dW_5SSCEn7rF2KX9XkMo3IELwIrBbTdjgP83sbIlb8vH1p_HI-8hYOXcqMpZLiFmQDXsgPIPeHQMlkTLJz2ld50KVdh1jpQaO5OG/s320/1+c3.jpg)
Inicialment fou plantejat amb una alçada de tres nínxols, Sentmenat tenia un cens de 1.379 ànimes l’any 1910, que augmentaran fins a 1.897 a darreries del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ), i assoliran en el cens de 1981 – desprès de la mort del Dictador Franco - els 3.663 habitants.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVaFnU3gmapuCLeKKUO5_J20-TYJj-am6N4XtoKAUF_im_gyEiC9RoV8phdwtmiD8ZV5DS9scHNXsIXiPV8_bBitYawzXZNyd0jInE2trN6Z-oTEligu2Dx60mvwb4yQVDIb1852xuhbP1/s320/1+c4.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHkt7E3aLrT0XfXmI3wI9-kWx2-kCnsTfDcHA-V6nfTIO2omKv0SV1FEwf7jqV4zOpJipLZud5bo8dfHRzEMMtP8rtrrZNhxd4ZQxowHSJirYKnPTzfcb39iAMnhvm4GSGhTtJvvIZNCLX/s320/1+c5.jpg)
La ‘Democraciola’ que ens ha retornat als anys foscos de la postguerra, recuperant la fam, la misèria, la desatenció social i sanitària, la restricció de l’educació només per les classes altes, .. , feia créixer la població fins al 8.521 a darreries de l’any 2.012.
També al fossar municipal s’ha traslladat aquesta ‘pressió demogràfica’ que aixecava un pis addicional en un primer moment – fins a quatre nínxols – per deixar-ho finalment amb cinc.
Els cementiris es traslladaven fora dels nuclis urbans amb l’excusa de la higiene - no s’ha registrat mai , enlloc del món cap episodi que ho justifiqui - ; això va permetre al REINO DE ESPAÑA dur a terme una operació urbanística mai vista fins aleshores :
1. Es qualificaven com a serveis terrenys agrícoles
2. S’obtenien – a cap preu – terrenys en el cas urbà de les poblacions.
Aquestes dades no les trobareu a LA HISTÒRIA WERTADERA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada