En la data que s’aixecava l’any 1928 - a darreries del primer feixisme – l’atenció sanitària ÚNICAMENT la tenien garantida – com ara torna a succeir – els que tenien diners per a pagar-se-la, i en molts pobles, viles i ciutats de Catalunya, s’aixecaven petits centres assistencials, atesos habitualment per monges , en aquest cas ho feien les Germanes Josefines de la Caritat de Vic.
El cos antic és una construcció de planta rectangular. Consta de planta baixa més dues plantes pis. En destaca la composició de la façana, d'una arquitectura eclèctica on es barreja classicisme amb elements modernistes, per exemple en les formes corbes de les obertures principals de la planta superior. La façana, que comença rere un petit espai enjardinat, es distribueix en cinc crugies desiguals, amb grups de finestres que varien en nombre segons cada pis.
L'espai interior manté més o menys les característiques originàries. Recentment l'edifici s'ha ampliat ocupant la totalitat del solar, que en l'antic projecte estava destinat a jardí, de manera que ha quedat anul•lada la façana posterior, que tenia com a singularitat les galeries en planta baixa i planta pis.
Amb el transcurs del temps l'edifici va deixar de tenir funcions d'hospital, i es transformà en una residència geriàtrica, conservant la denominació original de ‘Nostra Senyora de Montserrat’.
Les monges Josefines van deixar de treballar-hi l'any 1985.
En molts pobles, viles i ciutats de Catalunya, torna a posar-se damunt la taula dels consistoris, la NECESSITAT d’ aixecar novament petits centres assistencials per evitar la desatenció sanitària i social dels ciutadans.
En la terminologia – que tant agrada al ‘poders fàctics’ del REINO DE ESPAÑA – hem fet un extraordinari avenç cap a la reraguarda.
En nom de totes les víctimes de l’estultícia i la corrupció de les elits politiques, donem les gràcies al PP & PSOE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada