M’explicava la Maria de Sant Joan de Palamós, en relació al Santuari de la Marededéu, mal dita de Santa Maria de Bell-lloc, per influència de la llengua castellana , algunes anècdotes relatives a mossèn Josep Plaja i Mateu ( 1930 + 2007) , rector de la parròquia de Sant Mateu de Vall-llobrega, i lluitador fins al darrer alè, per la recuperació de l’accés i la recuperació del culte, en el ‘seu’ santuari de la Mare de Déu de Bell-lloc, del que en va ser en vida ànima veritable.
L'ermita es troba documentada al segle XIII quan Pere Castellnou, senyor del castell de Vilarromà, l'esmenta com a capella del castell Sant Josep Oriol per rebre ordres majors obtingué un benifet en aquesta església (1675).
L'església actual fou construïda al segle XVIII i s'acabà l'any 1758.
Els frescos són de Francesc Viladesall (1868).
El 9 de juliol de 1869, per la desamortització, és venuda en subhasta a Josep Molla.
L'any 1909, després de canonitzar al barceloní Sant Josep Oriol, s'inaugura una altra vegada el culte.
L'agost del 36 en ocasió del genocidi contra Catalunya, les imatges foren destruïdes.
L'any 1943, amb una nova imatge, s'instauren els aplecs del 8 de setembre.
Bell-lloc, i les persones que tenen devoció en aquesta advocació de la Mare de Déu, han patit les conseqüències d’aquella desamortització estulta i àdhuc criminal, que posava en mans privades, propietats eclesiàstiques aixecades i mantingudes tradicionalment pel poble.
El bisbat ha declarat Bell-lloc de culte públic.
L'ajuntament reclama també l'església com a patrimoni municipal.
L'ermita de Bell-Lloc i el Mas del Vent, també del segle XVIII, han estat molt reformades en els últims anys.
Després de romandre inaccessibles i tancada al culte, durant mes de vint anys, l’any 1992 es va tornar obrir el públic. No hi ha peró un accés ‘regular’ , que es redueix bàsicament a l’aplec de la mare de Deu de Setembre.
La descripció tècnica ens explica : Capella d'una nau amb capçalera carrada, coberta amb volta de 4 trams d'arestes.
Darrera de l'altar hi ha un altell al que s'hi accedeix per dues escales, una a cada costat, on hi ha la imatge de la Verge.
.Foto cedida por Salvador Fornós.
A les 16 arestes hi ha pintats uns frescos i la resta de la superfície està emblanquinada. La façana té una porta allindada (llinda amb data de 1758) sobre la qual hi ha un rosetó. La cobert és a dues vessants amb un campanar d'espadanya. Els murs estan emblanquinats, a excepció els angles i el marcs de les obertures que són de pedra ben escairada.
El costat dret de l'edifici s'allarga amb les dependències, antigament destinades a l'hostatge dels peregrins.
El costat dret de l'edifici s'allarga amb les dependències, antigament destinades a l'hostatge dels peregrins.
https://relatsencatala.cat/relat/el-calvari-de-santa-maria-de-bell-lloc-palamos-lempordanet-girona-catalunya/1059954
Ens agradarà afegir un exemplar dels Goigs a llaor de Nostra Senyora de Bell-lloc , sou pregats de fer-nos-els arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada