Preguntava per la concreta advocació de la Capella de l’ Obra Social Benèfica, dita anteriorment Capella de l’ Hospital, i ningú sabia donar-me’n raó, ho demanaré – com sempre – a l’Arxiu Gavin, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera.La resposta en confirmava l’advocació de Sant Josep, el patró de la Bona Mort.
La casa té una ‘història’ que de forma amplia havia estat recollida i publicada pel JOSEP ARDERIUS CASANOVAS (Castellar del Vallès, 26 d'agost de 1925 − 6 d'agost de 2010) , l’any 2006, amb el titol ‘ 75 anys. Obra Social Benèfica 1928/2003. Fundació Obra Social Benèfica. Castellar del Vallès’
L’any 1922 havien arribat a Castellar del Vallès, la Comunitat de Germanes de Sant Josep Vetlladores de Malalts.
L’Obra Social Benèfica va quedar legalment constituïda el 26 de gener de 1928. El seu primer reglament la defineix com una institució parroquial de caràcter social benèfic, amb personalitat jurídica pròpia.
L’arquitecte Josep Sala Comas ( fill de l’Emili Sala Cortés va ser l’autor del projecte d’aixecar dos cossos d’edifici amb una petita i senzilla capella entremig. Un dels cossos era per a residència de les monges i l’altre, per als serveis que proposava l’Obra.
Les monges es van instal·lar als nous locals el 23 de setembre de 1930 i el diumenge 27 es va fer la inauguració oficial amb una missa solemne.
La campana del petit campanar de la façana de la capella va costar 287 pessetes.
Amb l’esclat de la Guerra Civil els dirigents de la nova situació política van decidir que les monges continuessin vivint en el seu domicili per seguir prestant els seus serveis als castellarencs.
Una de les germanes que va viure aquests moments, la germana Alberta, recordava que només els hi van fer treure l’hàbit, i els hi van portar refugiats, que van instal·lar a la capella.
La capella de l’Obra Social no fa ser destruïda ni s’hi va produir cap destrossa i, un cop acabat el conflicte bèl·lic s’hi va tornar a celebrar missa setmanal.
L’any 1937 del control i la direcció de l’establiment se’n va fer càrrec la Conselleria d’Assistència Social del Consell Municipal, que exercia les funcions d’Ajuntament. En les actes del Consell Municipal l’establiment fou considerat de propietat municipal i li van donar el nom de “Casal d’Assistència”. El juny de 1937 s’hi estableix un dispensari municipal per a casos d’urgència on es poguessin portar a terme intervencions quirúrgiques.
El 30 de juny de 1974, coincidint amb la celebració del centenari de la Comunitat de Germanes de Sant Josep Vetlladores de Malalts, el bisbe del Vallès, Ramon Daumal i Serra ( Badalona , 3 d'abril de 1912 + Barcelona, 10 de febrer de 2008 ), va consagrar el nou altar adaptat a les noves normes litúrgiques emanades del Concili Vaticà II. Per realitzar aquesta transformació es va rebre algun donatiu. El projecte i l’execució es va encarregar a les Escuelas Profesionales Salesianas de Barcelona.
La Comunitat de Germanes de San Josep de Girona Vetlladores de Malalts van posar fi a la seva estada a Castellar el 31 de març de 1985.
Que Sant Josep de " la bona mort " i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, sahrauís ... pescadors, pagesos, ramaders , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada