L’esgrafiat és una tècnica decorativa de poc cost bastant utilitzada en el barroc català que consta de dues capes d’arrebossat. La del fons és més fosca, i a la superior, més fina, hi ha més quantitat de calç per obtenir un color clar i contrastat. En aquesta segona capa, quan encara és tendra, és on es fan els dibuixos i es retallen les parts que cal eliminar per donar forma a les figueres. La paraula esgrafiat ve de l'italià sgraffiare, és a dir, fer incisions o gratar amb una eina especial anomenada estilet. Aquesta tècnica s’aplica sobre l'arrebossat d'un mur, sobre objectes de ceràmica, làpides i en l'edat mitjana sobre manuscrits en les il•lustracions d'or.
Els darrers del que he tingut coneixement a Catalunya, i que dissortadament ja son traspassats son :
Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988)
Jaume Amat i Bargués (Martorell, 1924 – 2003)
De ben segur que en les restauracions de 1965 i fins en la darrera de l’any 2003, un o ambdós hi van intervenir.
Demanarem l’ajuda de l’Arxiu Municipal de Sant Celoni , arxiu@santceloni.cat , dels santcelonins i de qualsevol entitat i/o persona física que pugui fer llum en aquest tema, als que agrairem ens facin arribar la seva informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada