LA PRIMERA ESCOLA VEDRUNA DE BERGA. EL BERGUEDÀ

L’any 1837, Joaquima de Vedruna i Vidal (Barcelona, 1783 - 1854) i un grup de germanes, van arribar a Berga per fer-se càrrec de l’hospital de Sang, que en aquells moments atenia als ferits de les guerres carlines. Un dia abans de la caiguda de Berga en mans de Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) , Joaquima i el seu grup de germanes van emigrar cap a França on van viure tres anys.

L’any 1857, la Congregació torna a Berga i funda diferents institucions: L'Amparo, per a nens orfes de la guerra; l’Escola al costat de l’Hospital (el què ara es coneix amb el nom d’hospital Vell) l’Escola Dominical per a un nombre considerables de noies més grans; i una Residència a la Colònia Rosal, a 3 Km de Berga, per a les noies dels masos que treballaven a la fàbrica tèxtil.

Donada la poca capacitat de l’escola antiga i la seva situació pròxima a l’hospital, es va decidir construir la nova escola a la zona dels “Pedregals”, on es troba ubicada actualment.

M’explica la Rosa Maria Planell Grau; de l'antic col•legi de Santa Joaquima de Vedruna no en queda res, en el seu emplaçament van fer un bar i habitacions, que és la construcció verda, al costat hi havia l'antic Hospital de Sant Bernabé que ara és el Museu, per la part de darrera es veu l'antiga església, en aquesta teulada jugàvem les nenes, no podíem saltar però, perquè ens deien que s’enfonsaria la teulada. Son records d’aquella escola on havia anat de petita.

Fotografies de Rosa Maria Planell Grau

https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ANC1-5-N-8858

Obra de l'arquitecte  Agustín Borrell Sensat (Barcelona, 1910-1970)

Ens queden molts edificis escolars anteriors a la dictadura franquista per documentar al Berguedà, sou tot pregats d’afegir-vos a la nostra recerca.