divendres, 18 de setembre del 2015

CASTELL DE LLAGOSTERA. EL GIRONÈS.

Mdolors Dalmau Puig em preguntava si coneixia Llagostera, topònim d’origen incert ; en la documentació antiga Locustaria (Segle IX), potser derivat del llatí LACUS ‘llac’.

Li feia seguir un enllaç sobre almenys una de les escoles anteriors a la dictadura franquista que hi havia a la població.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/07/escola-lacustaria-llagostera-el-girones.html

I, el dijous 17.09.2015 tenia ocasió de pujar fins a la Plaça de l’església, que retratava, com també al Josep Olivé Escarré, davant les restes del que fou Castell termenat, documentat des de l’any 1288.


En començar el segle XI la comtessa Ermessendis, vídua del comte de Barcelona Ramon Borrell, féu restitució, al bisbe de Girona, de diverses possessions, entre les quals "Sti. Felicis de Locustaria". Consta que el 1266 l'Infant Pere reconegué a la seva muller que, per raó de l'esponsalici, li havia assignat la vila de Llagostera. El 1288, el rei Alfons el Franc va vendre, a carta de gràcia, el castell de Llagostera al vescomte Dalmau de Rocabertí. El 1315, Guerau de Rocabertí gaudia les rendes del lloc, bé que el castell seguia en el patrimoni reial. El 1324, el rei Jaume III donà Llagostera a Ot de Montcada, iniciant el domini montcadí sobre el lloc. El 1375, Pere el Cerimoniós erigí Llagostera en baronia, a favor de Gastó de Montcada. En morir Roger de Montcada, al segle XV, el castell passà als Cruïlles, per parentiu i després als Lanuza.

La descripció de patrimoni Gencat, ens diu que en resten únicament dues torres massisses unides per un pany de muralla davant l'església.

Es tractava d'una gran fortalesa que pot tenir el seu origen en habitatges i defenses iberes, romanes o visigòtiques.

El primitiu castell dels comtes de Barcelona passà a convertir-se als segles XIV-XV en un poderós conjunt fortificat amb dos o tres recintes emmurallats i vàries torres, de les que encara es conserven dos. El material de construcció foren les sorrenques dures i els granits, més o menys afilerats.

Esperem tenir ocasió de conèixer personalment a la Mdolors Dalmau Puig.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada