La havia visitat l’any 2008, i en aquella data deixava anotat :
Priorat benedictí, filial de Ripoll, al SW de Cervera (Segarra), vora el riu d'Ondara. És característica la seva església rodona, construïda al s XI. És una de les millors rotondes del romànic català. El diàmetre exterior és de 10 m, i l'interior de 5. Té un absis a llevant i la porta descentrada vers migdia. El seu interior té sis fornícules en els murs, repartides simètricament, i un airós campanaret d'espadanya al centre de la volta.
S'esmenta per primera vegada el 1072. El 1079 fou donat pel matrimoni Ellemar i Ermessenda al monestir empordanès de Sant Pere de Rodes, però el 1081 els senyors de Cervera, Guillem Ramon i Arsenda, el donaren a Ripoll, que hi tenia monjos el 1089. El seu prior era un monjo ripollès que tenia domini sobre l'església de Sant Salvador de la vila de Cervera i sobre els domers i els clergues de la vila i parròquia de Santa Maria. També tenia rendes, especialment a Nalec, municipi de la Vall del Corb, on s’aixeca airosament l’esquerra del llit d’aquest riu interior.
El priorat decaigué al segle XIV; el 1406 els paers de Cervera protestaren pel seu abandó, però fou endebades.
Els seus edificis estaven encara en peu el 1715; ara sols en resta l'església i traces d'una galeria que l'envoltava.
Es feren obres de restauració a l'església el 1789 i sobretot el 1960, gràcies al patronat de l'Arxiu Històric de Cervera, que n'és el propietari.
Rebia unes magnifiques fotografies de l'any 1983 fetes per l’Antonio Moras Navarro que va néixer el 15 de juny de 1951 al barri de Vallcarca, Barcelona, i va traspassar el 15 d'octubre del 2016 a la mateixa ciutat.
Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com
Miquel Martí i Pol, ens deixava unes bellíssimes paraules, que expliquen molt bé, el que ens succeeix amb el pas dels anys, quan evoquem als que estimàvem i ens han precedit a la Casa del Pare Celestial, on esperem retrobar-nos :
Parlem de tu
Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties,
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
No les tenim totes les esglésies romàniques rodones o de planta circular, que hi havia a Catalunya, consulteu els enllaços :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/11/sant-esteve-de-sallent-romnic-de-planta.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/02/sant-jaume-de-vilanova-el-romanic.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/01/santa-cecilia-de-torreblanca-la-romnica.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/04/santa-magdalena-de-les-planes-naves.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/11/sant-vicen-del-castell-de-llu-romnica.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/04/sant-sepulcre-dolerdola-comarca-del.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/10/priorat-de-sant-pere-gros-i-esglsia.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/01/monestir-de-sant-sebastia-de-sull.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/08/sant-miquel-de-lillet-bergueda.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/10/diumenge-romnic-sant-adjutori.html
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=3117
http://indretsescbergueda.blogspot.com.es/2014/06/santa-maria-de-planes-alta-cerdanya.html
Sou pregats mitjançant l’email castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com d’afegir-vos a la nostra recerca.
Espero que Lleó XIV, estarà a l'alçada en la visita a Catalunya, amb filial devoció li enviava una carta :
Benvolgut Robert Francis Prevost,
Us escric des de Catalunya, terra antiga de fe arrelada i de fidelitat sostinguda al missatge cristià, malgrat les adversitats que la història ens ha imposat.
No es pot oblidar que, en el tràgic episodi de l’alçament feixista del segle XX, el suport explícit o tàcit d’una part de l’Església —allunyada de l’Evangeli i més propera al poder— contribuí a una devastació humana d’una magnitud esgarrifosa: entre morts,
desapareguts i exiliats, gairebé tres milions de víctimes. Aquest record no és una acusació estèril, sinó una exigència de veritat i de responsabilitat històrica.
Malgrat tot, Catalunya no ha abandonat la fe. Ha resistit, sovint en silenci, sovint marginada, però sempre amb una profunda consciència cristiana vinculada a la dignitat humana, a la llengua pròpia i a la cultura que ens configura com a poble.
Per això, avui més que mai, Catalunya necessita pastors catalans: arrelats a la seva gent, a la seva llengua, a la seva realitat. No es pot evangelitzar un poble ignorant-ne l’ànima.
Recordem també que el Venerable Antoni Gaudí i Cornet, figura universal i testimoni de fe, fou humiliat i colpejat per aquells que pretenien imposar una uniformitat lingüística i cultural en nom d’un fals ordre, gent que deia parlar en “CRISTIANO ” mentre negava la dignitat de l’altre. Aquest fet simbolitza una ferida encara no tancada.
Per tot això, us ho dic amb claredat i amb respecte: si la vostra eventual vinguda no ha de comportar cap millora real en la situació de la llengua catalana, de la seva cultura i de la vida digna del seu poble —que massa sovint es veu reduït a minoria dins la seva pròpia terra—, aleshores potser és millor que no es produeixi.
Que qualsevol acció pastoral que emprengueu sigui guiada per l’amor veritable a Déu, que és inseparable de la justícia, de la veritat i del respecte als pobles.
Amb tota consideració
%20(1)%20(1).jpeg)



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada