Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània : la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)* Autor Joaquim Maria Puigvert i Solà, (1959-)
Anàvem trobant algunes dades :
Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)
Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930
Francesc Vidal Palmada ( 1.894 – 1958 )
Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 – 10 de gener de 1922)
Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 – s XX + ? )
Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)
Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)
Lluís Gonzaga Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)
Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 – 24 de desembre de 1985)
Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 – Buenos Aires, 1961)
Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)
Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),
JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d’octubre de 1878 + Barcelona, 1954)
FRANCESC BLANCH PONS, ( 1875 + 1936 ).
Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d’agost de 1949)
Narcis Giró Serrallach(Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de1939)
José María ARMENGOL BAS (1865-1941)
Dionís Baixeras i Verdaguer ( Barcelona, 1862-1943)
Mossèn, Manuel Cazador i López (Torrent de Cinca, 1874 – Sant Julià de Vilatorta, 1956
Mossèn, Pere Bosch i Ferran( 1888 – 1945.)
Mossèn, Frederic Martí Albanell, vicari de la Colònia Güell (Torelló, 1902 - Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló , 1936 /1937
Sixte Illescas i Mirosa (Barcelona, 16 de juny de 1903 - 21 de desembre de 1986), retratava , Camí d'accés al Mas de Cànoves, a Sant Julià de Vilatorta, pel fons Estudi de la Masia Catalana.
Dionís Baixeras iVerdaguer ( Barcelona, 1862-1943)
Juli Vintró i Casallachs, (Barcelona, 1863 – 22 octubre 1911
Teniu més dades de :
Lluís Illa. teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,.
Sebastià Illa. teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,.
Josep de Cabanyes, teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,.
Rossend Flaquer i Gil, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs
Josep Garrut Sala, metge teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs
Mariano Vives i de Casanova, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs
Un desconegut
Lluís Illa – sense cognom matern, lloc i
data de naixement i traspàs, i alguna dada de la seva peripècia vital –
esperem rebre’n informació a l’email castllardiari@gmail.com - , retratava entre
1890 i 1932, Can Xarina, i algunes cases
en un carrer de Collsuspina i gent, en aquells anys comarca d’Osona, i ara del Moianès
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7205/rec/1
Pensem que es tracta de Lluís Gonzaga Ylla Cassany ( Vic , 1880 + Vic, 10.1.1951)
Tot i la
imprecisió dels termes parroquials sembla que anteriorment Can Xarina pertanyia
al terme de Balenyà, es localitzava a
prop del camí de Manresa a Vic, a l'entrada de la plana. Se'l coneixia per
"Hostal de Collsuspina" segons un capbreu de 1643.
La població de Collsuspina va néixer entorn
d'aquest hostal, que sembla fou
construït per un mestre de cases francès l'any 1550, per encàrrec de Salvi
Padrós, hereu del mas Padrós, tal i com recorda la inscripció del portal
adovellat: SALVI PADROS 1550. Salvi Padrós va arrendar l'hostal a Cebrià
Armadans, i al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, l'hostaler era en
Cebrià Armadans. - els Armadans devien ser fadristerns d'un dels
masos Armadans que hi ha al terme de l'església de Sant Cugat de Gavadons - Can Xarina
constava encara com edifici aïllat a l'any 1553 i fins 1592 no s'hi
edificaren cases al seu costat, és a dir fins que no s'edificà l’església de la
Marededéu dels Socors, que és actualment la parroquial de Collsuspina.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xarina-antic-hostal-de-collsuspina
Un desconegut
Lluís Illa – sense cognom matern, lloc i
data de naixement i traspàs, i alguna dada de la seva peripècia vital –
esperem rebre’n informació a l’email castllardiari@gmail.com - , retratava entre
1890 i 1932, Can Xarina, i algunes cases
en un carrer de Collsuspina i gent, en aquells anys comarca d’Osona, i ara del Moianès
Tot i la
imprecisió dels termes parroquials sembla que anteriorment Can Xarina pertanyia
al terme de Balenyà, es localitzava a
prop del camí de Manresa a Vic, a l'entrada de la plana. Se'l coneixia per
"Hostal de Collsuspina" segons un capbreu de 1643.
La població de Collsuspina va néixer en torn
d'aquest hostal, que sembla fou
construït per un mestre de cases francès l'any 1550, per encàrrec de Salvi
Padrós, hereu del mas Padrós, tal i com recorda la inscripció del portal
adovellat: SALVI PADROS 1550. Salvi Padrós va arrendar l'hostal a Cebrià
Armadans, i al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, l'hostaler era en
Cebrià Armadans. - els Armadans devien ser fadristerns d'un dels
masos Armadans que hi ha al terme de l'església de Sant Cugat de Gavadons - Can Xarina
constava encara com edifici aïllat a l'any 1553 i fins 1592 no s'hi
edificaren cases al seu costat, és a dir fins que no s'edificà l’església de la
Marededéu dels Socors, que és actualment la parroquial de Collsuspina.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xarina-antic-hostal-de-collsuspina
Lluís Illa, feia
una gran aportació al Fons Estudi de la Masia Catalana, entenem que la manca de dades dels autors –
en alguna mesura – és també atribuïble a la pèssima actuació dels gestors del
Fons.
Aquest Lluis
Illa, podria ser Lluis Illa Cortines (Vic, 1845-1916), que fou comandant del
cos de bombers de Vic i agrimensor?.
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada