diumenge, 11 de febrer del 2024

IN MEMORIAM. EL MANSO CALDERS, MONTORNÈS DEL VALLÈS

 

Cap a l’any 1913, un fotògraf – del que s’esborraven les seves dades, amb l’ànim de dessolar la terra - retratava “Façana amb rellotge de sol i pou d'una masia”. Montornès del Vallès . Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la fotografia a l’email castellardiari@gmail.com


https://patrimonicultural.diba.cat/element/manso-calders

Manso Calders, conegut popularment com a cal Comte o la Torre, era el mas d'una de les grans finques del poble vell. Comprenia tota la banda occidental del terme municipal, del Mogent amunt, incloent tots els turons Calders i fins a tocar les terres de can Bosquerons. Tot eren vinyes fins que l'arribada de la carretera l'any 1913 i la posterior venda de parcel·les per a la construcció d'habitatges van fragmentar la finca. El casalot, acabat de construir l'any 1871, va ser propietat de Lluís Estapà que cap a 1922 el va vendre al comte de Santa María de Sans, Matías Muntadas y Rovira (Santa Maria de Sants, Barcelona, 1853 - Barcelona, 2 de agosto de 1927). Aquest noble va marcar els límits de la finca amb unes fites de pedra gravades amb una corona i les inicials "MM". Així mateix va convertir els entorns immediats en un gran jardí amb avets i castanyers d'índies, que actualment constitueix un parc públic important.

María del Carmen d'Albert de Foncuberta i Muntadas, és la  IV comtessa de Santa Maria de Sants,  i la III baronessa de Terrades.



https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29181

La casa va passar a ser propietat municipal i avui acull l'Institut d'Ensenyament Secundari Vinyes Velles.

No trobava – encara – les dades històriques de l'Institut d'Ensenyament Secundari Vinyes Velles.

https://agora.xtec.cat/iesvv/linstitut/historia/

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada