dimecres, 28 de febrer del 2024

XALET MONTSERRAT. VALLFOGONA DE RIUCORB. CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

 

El Josep Salvany Blanch visitava Vallfogona de Riucorb:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Vallfogona%20de%20Riucorb

També amb menys activitat, els amics del Fons Estudi de la Masia Catalana:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/vallfogona%20de%20riucorb

Del Xalet Montserrat de Vallfogona de Riucorb, que retratava l’ Enric Fontvila Batalla, trobava :

https://www.gencat.cat/llengua/BTPL/ICOS2011/284.pdf

El Sr. Teodoro Miralles Soler, que té un carrer dedicat a Vilada  - ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs a l'email castellardiari@gmail.com -  , enginyer de ponts, canals i camins, s’encarregà durant l’època de la Mancomunitat de Catalunya i la Dictadura de Primo de Ribera , de  fer camins de terra com la carretera de Vallfogona, asfaltada cap a 1970.


Com a present a la seva esposa, la Sra. Montserrat Carnicer - ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs a l'email castellaridiari@gmail.com - , féu el xalet Montserrat.

Montserrat Carnicer fou hereva d’un importantíssim patrimoni dels seus oncles:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferrera

casal amb carretera pròpia sobre l’església parroquial de Vilada, amb galeria coberta i torratxa amb aleró de bigues de caps esculpits de polítics i famosos del segle XIX, amb casa per als masovers, bosc i pallissa per entrar sota seu els carros, en el recinte amb paret de pedra, així com boscos per llenya i carbó, fruiters, terres cultivables i la central elèctrica de  Vilada i rodalia, venuda, i en part dels terrenys expropiats amb la construcció del pantà de la Baells; i propietària de can Carnicer, sota l’avinguda de Vallvidrera i ben a prop del Desert de Sarrià, amb dunes de terra i llops fins al segle XIX, que és on la nena santa Eulàlia, patrona de Barcelona, s’hi estava i s’hi construí el Convent de Santa Eulàlia i, ben a prop, sota la plaça Borràs i el c. Isaac Albeniz, existeix el carrer Nou de Santa Eulàlia.

Can Carnicer provenia dels seus oncles i era situada a la plaça Borràs 1, carrer General Vives 17, on visqué als baixos fins als 97 anys

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada