Valentí Fargnoli
Annetta (Barcelona, 12 d'abril de 1885 -Girona, 7 d'abril de 1944), retratava Façana
principal de can Martí de Sant Cebrià de Lledó, al terme municipal de Cruïlles,
Monells i Sant Sadurní de l'Heura, a l’Empordà
jussà.
https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/756226/Can+Marti+de+Sant+Cebria+de+Lledo
Sant Cebrià de
Lledó o Els Metges és un antic poble de masies disseminades situat al mig del
massís de les Gavarres, a uns 300 d’altitud.
https://www.portalgironi.cat/index.php/masos-pairalies/masos-baixemporda/masos-baix-emporda-ssadurniheura/649-masos-scebrialledo/1267-masos-ssadurniheura-scebrialledo-martivell
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/02/sant-cebria-de-lledo-els-metges.html?spref=pi
La decisió de fer constar Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura com a nom del municipi no facilita la recerca que cal fer en cadascun dels pobles.
IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE MONELLS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/10/in-memoriam-de-lescola-publica-de.html
"EL CASTELL" DE SANT CEBRIÀ DELS ALLS. CRUÏLLES, MONELLS i SANT SADURNÍ DE L’HEURA. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/02/el-castell-de-sant-cebria-dels-alls.html
SANT CEBRIÀ DELS ALLS. CRUÏLLES, MONELLS i SANT SADURNÍ DE L’HEURA. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
ESGLÉSIA DE SANT GENÍS. MONELLS. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
CEIP LA PEDRA DRETA. SANT SADURNÍ DE L’HEURA. L’EMPORDANET. GIRONA.CATALUNYA
QUE EN SABEU DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE CRUÏLLES, MONELLS I SANT SADURNÍ DE L’HEURA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA?. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA
SANT SADURNI DE L’HEURA. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
SANT MIQUEL DE CRUÏLLES. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE L'ESPERANÇA. CRUÏLLES, MONELLS I SANT SADURNÍ DE L’HEURA. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
Sant Joan de Salelles (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura). L’Empordà jussà
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada