Dimecres 7.2.2024, feia una tarda assolellada i quasi calorosa, la pagesia catalana s’adreçava cap a
Barcelona, per manifestar la seva legitima indignació davant d’una administració,
que com a la resta de ciutadans els fa treballar d’administratius sense sou, i
lluny del que diu la Constitució de 1978,
NO ELS GARANTEIX cap dret.
Tenia intenció de retratar LA TORRE MODERNISTA DE CAN CLAPERS, i àdhuc, si
fos possible preguntar-los qui en va ser l’autor, topava amb la tristíssima realitat,
la pagesia ha de tancar les seves propietats per garantir – fins on sigui possible- la
protecció dels seus bens, i àdhuc de la seva pròpia vida.
Retratava Ca l'Ànec des de camí que mena des de Sentmenat a Palau-solità i
Plegamans , i que deixeu-m’ho dir no es troba
en estat òptim
Llegia en relació al mas; edifici rectangular de dues plantes i tres
crugies, de les quals la central és més ampla. La coberta és a dues vessants
amb el carener perpendicular a la façana.
La composició funcional ve determinada per dues sales superposades que fan
de distribuïdor de les altres dependències de la masia.
Aquest edifici presenta diverses
construccions adossades, entre les quals hi ha la que hom anomena Can Milans
del Pi.
Molt modificada.
Dades Històriques: És l'antic mas Puig del Condal que a final del segle XVI
passà a ser propietat de can Vilar, però l'any 1680, fou comprat per Jaume
Puiggener , pagès de la parròquia de de
Sant Vicenç de Jonqueres, i propietari de la masia que donaria nom a un barri de Sabadell.
Formava part del territori del Condal.
Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la TORRE MODERNISTA DE CAN CLAPERS
a l’email castellardiari@gmail.com
Quan confegia aquesta crònica, bona part dels pagesos feien el camí de tornada
a casa amb una sensació agredolça, havien
rebut l’escalf “ emocional” de moltes
persones, l’administració renovava les seves “ promeses” , però,.., de fet
tornaven amb les mans buides.
La ciutadania majoritàriament està obligada a comprar – per preu –
productes produïts – sense cap garantia – en països estrangers, i pel que fa a
les promeses, molts d’ells recordaven allò de “ prometre, no fa pobre, fa pòtol
“
Que Sant Galedric (Vilavella, actual Sant Galderic, Carcassonès, ca. 820 -
Sant Martí del Canigó, Conflent, 900) intercedeixi pels pagesos catalans davant
del bon Déu, amén !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada