dimecres, 28 de febrer del 2024

CAN MORAGUES. PARETS DEL VALLÈS

 

El Josep Salvany Blanch retratava  l’any  1911 , Pati d'una masia de Parets del Vallès, en el cens de 1910, consten 1503 ànimes, per tant , l'accés al interior de Can Moragues devia ser un camí de roses per al fotògraf.



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/203/rec/6

La Rosa Marti Conill identifica la façana com la de Can Moragues.  Ens agradarà rebre  a l’email castellardiari@gamil.com una fotografia de la façana, està clar que els temps amb un cens a darreries de 2023 de 18.893 habitants de dret son un altres, oi?:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29254

Existeix encara, Masia de grans proporcions reformada àmpliament al segle XVI sobre una construcció anterior d'època medieval. Consta de diversos volums que inclouen una torre de planta quadrada i una capella. Se situa dins un barri tancat amb un seguit de construccions auxiliars. L'accés al barri es fa per un gran portal de pedra d'arc rebaixat cobert per una teulada a doble vessant. Tot i que les parts més significatives del mas estan en acceptable estat de conservació, alguns dels cossos annexes s'estan enrunant.

El cos principal és un edifici de planta rectangular, de planta baixa i un pis, coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, que s'orienta a migdia. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat sobre el qual s'hi obre una finestra gòtica d'arc conopial amb decoració a les impostes. A la seva dreta se situa una altra finestra de similars característiques. La resta d'obertures són de llinda plana sense decorar.

Adossada a llevant se situa la torre, de planta quadrada de quatre pisos d'alçada coronada per una balustrada emmerletada amb formes ondulants. Destaca la finestra situada en la segona planta de la façana de llevant. És de d'arc conopial gòtic amb decoració a les impostes. La resta d'obertures són simples finestres de llinda plana.

El volum de ponent incorpora la capella de Sant Cosme i Sant Damià, tot i que l'accés es fa per fora del barri.



 El portal d'entrada a la capella és de carreus motllurats als brancals i de llinda plana on hi consta una inscripció en llatí i la data de 1571.  A sobre s'hi situa un petit òcul.

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada