dimecres, 21 de febrer del 2024

CAN MAGRE. SANTA EULÀLIA DE RONÇANA. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d'abril de 1949) retratava per al Fons Estudi de la Masia Catalana, Vista general de Can Magra i curs d'aigua, Santa Eulàlia de Ronçana. Vallès Oriental


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1838/rec/5

S’identifica com MAGRA enlloc de MAGRE, una mostra més de l’alteració dolosa de les fonts documentals per part de la dictadura franquista.

No es pot accedir al Mapa de Patrimoni, ens temem – el PSC controla la Diputación de Barcelona – el pitjor, ho provarem en un altre moment.

Sortosament el consistori de Santa Eulàlia ha fet els deures : 

https://www.ser.cat/fitxer/6874/El%20patrimoni%20hist%C3%B2ric%20de%20Santa%20Eul%C3%A0lia%20de%20Ron%C3%A7ana.pdf

Antigament s’anomenava mas Tries del Pla.

La façana principal va ser modificada a finals del segle XIX – ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com - , seguint la corrent estètica de l’època i es coronà amb un capcer de perfil sinuós. Degut a l’estat de l’arrebossat, encara es poden veure les marques de l’antiga coberta i la part que es va sobrealçar.

Sota l’angle del carener, encara, es conserven les restes de l’esgrafiat del rellotge.

La porta principal, és de dovelles d’arc de mig punt, a la pedra clau, es conserva la inscripció: “†/1597/TRIAS”.

El finestral de l’esquerra de la porta, és de llinda plana de pedra, havia estat la antiga porta del corral.

Les obertures del primer pis i la de les golfes són d’arc de mig punt de maó. Les de la façana nord, obertes gairebé arran de terra, són de llinda plana de pedra, protegides amb reixa de forja

https://www.facebook.com/canmagre.restaurantlamama/

https://www.restaurantlamama.cat/

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada