Els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana, no retrataven el
Castell de Bàscara , el projecte es va estroncar sobtadament amb
l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el
govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, i no es va continuar durant la
dictadura franquista, i dissortadament tampoc en la “ democraciola” que esdevenia hereva d’aquell regim
autocràtic. Amb els mitjans tècnics i
humans d’avui, encara ho podem fer, retrateu masies – fins les runes si només
hi ha això – i envieu les imatges a l’email mdc@csuc.cat,
castellardiari@gmail.com
Llegia; la importància de la fortificació de Bàscara es manté al llarg dels segles
per la seva situació estratègica en el camí de Girona a França. Es pot parlar
de tres recintes emmurallats, incloent el castell.
La primera menció és de l'any 1241, quan el rei Jaume I va autoritzar al
bisbe de Girona, Guillem de Cabanelles, a alçar fortificacions a la vila de
Bàscara.
El castell era el tercer nucli fortificat de la vila de Bàscara, i al seu
interior només hi havia cases particulars. Els murs sud i oest foren construïts
al mateix temps que el segon recinte emmurallat de la vila. El de llevant
coincideix amb el costat de ponent de la primera muralla. A l'interior del
recinte, un carrer paral·lel a l'actual Parets creuava el terme en sentit
est-oest, organitzant la distribució de les cases.
Les referències documentals situades entre els anys 1369 i 1380 mencionen
diverses obres de reforçament i fortificació de les muralles davant del risc
d'invasions.
L'any 1407 hi ha una notícia referent a l'escut situat al portal del mur
nou de Bàscara. Fou esculpit per Pere Oller, imaginer de Girona (documentat
entre 1395 i 1442) , per un total de 107
sous. Presenta les armes del bisbe de Girona, Berenguer d'Anglesola, el qual
tenia el rang de cardenal.
Segons un plànol francès de l'any 1711, el castell continuava tenint tres
torres, dues de planta circular i una de quadrada.
Durant la guerra del Francès, el castell, i també les muralles, va ser
parcialment destruïts. Dues de les torres varen ser minades i derruïdes amb
pólvora, quedant dempeus únicament la torre de la Presó actual.
El castell deixà de tenir un ús militar i finalitzada la guerra Gran i la
guerra de la Independència, el mariscal Louis Gabriel Suchet (Lyon, 2 de març
de 1770 – Marsella, 3 de gener de 1826 ) ordena volar les fortificacions, cosa
que provocà que el castell s'enrunés.
Actualment està tancat al públic i és de propietat privada.
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
La pèssima gestió politica i econòmica, la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA, donaven lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM) aprovat l'any 2004, és l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara, pagesos i ramaders, es manifestin arreu per reclamar que se’ls doni un tracte humà, amb unes administracions acostumades al MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA, .., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes.
Colpeix la lectura de noticies com " Decenas de personas jalean a los narcos mientras asesinan a dos agentes de la Guardia Civil en Barbate" . El nostre condol a les famílies.
Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada