Llegia que Teodor
de Mas i Nadal (Barcelona, 1858 - Vilanova de Sau, 1936) va instal·lar al Molí de Sau , una central
elèctrica per tal de distribuir electricitat a Vic, amb una línia de 15.000 V
que arribava fins al Mas Escorial, des d'on s'introduïa a la ciutat amb una
línia de 500 V.
Intervenia en el
projecte de la grandiosa fàbrica de ceràmica La Fe, de Buenos Aires. Atenen el
principi “ el que pot e més, pot el menys “ , defensem “ iuris tantum “ la seva
autoria del moli i l’oratori de Santa Tecla.
Teodor de Mas i
Nadal era besnét de Joaquina de Vedruna de Mas (Barcelona, España, 1783 -
Ibídem, 1854), fundadora de l’institut de Germanes Terciàries Carmelites de la
Caritat, i que va ser canonitzada pel papa Joan XXIII.
Aquest fet no
seria aliè al seu tràgic final, juntament
amb el seu gendre Joan Traveria i Pubill (Vic, 1902 - Vilanova de Sau, 1936),
trobarien la mort en aquest edifici, que Ricart i Baguer, Narcís (Barcelona,
1896-1941), el retratava per als Fons
Estudi de la Masia Catalana
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/596/rec/24
Irònicament, es
diu que Santa Tecla és la patrona d'internet i la informàtica, pel joc de
paraules entre el nom i les tecles de l'ordinador.
Sortosament hi ha més imatges de SAU al Fons Estudi de la Masia Catalana, que per exemple de Sabadell, o d'altres viles i ciutats de Catalunya
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/SAU
No tinc cap dubte de la destrucció de fonts gràfiques i fotogràfiques per part de la dictadura franquista a partir de 1939
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Que Santa Tecla i Sant Antoni de la Sitja, elevi a l’Altíssim la pregaria dels , amazis, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada