Llegia ; el Col·legi Cultural Fluvià, és un centre concertat que va néixer l’any
1938 en un dels edificis més emblemàtics
de la ciutat de Badalona; La torre Vella va tenir fins als anys 30 uns terrenys agrícoles, coneguts
tradicionalment com a Clos de la Torre. Mossèn Gaietà Soler Perejoan (Badalona,
1863- Barcelona, 1914) ja havia esmentat en la seva època que aquesta zona de
conreu era possiblement una de les més riques en restes de la vila. Això no
obstant, no foren excavades fins al 1955, quan es va voler iniciar la
urbanització d'aquesta zona, i es van descobrir restes romanes, excavades per
Josep Maria Cuyàs Tolosa (Badalona, 1904-1992) , que resultaren ser les termes de Baetulo. A
més a més, es feren altres troballes importants, com la Venus de Badalona, en
les excavacions dutes a terme per Joaquim Font i Cussó (Badalona, 1909 - Santa
Coloma de Gramenet, 13 de juny 1988) en el Clos.
Les troballes arqueològiques, per la seva importància i magnitud, no
pogueren ser ignorades per les autoritats i, finalment, fomentaren la creació
del Museu de Badalona.
Masies i cases pairals de Badalona. Autors : María Dolores Nieto García & Ramon Sagués
Baixeras
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada